Marshall McLuhan (1911-1980)
Educador, filòsof i estudiós canadenc. Fundador dels estudies sobre els mitjans de comunicació i visionari de la societat de la informació present i futura.
Unes de les seves obres més importants van ser:
- El aula sin muros, 1964: En aquesta obra reflecteix que l’aprenentatge no només es porta a terme dins l’escola, sinó que l’aprenentatge es realitza per tot arreu. I que les noves tecnologies poden obrir noves possibilitats de llenguatge i expressió en la comunicació.
- La galaxia Gutemberg 1969: Els canvis socials s’originen per l’evolució de les tecnologies, i una de les evolucions més condicionant va ser el desenvolupament de la impremta i la seva evolució va contrastar amb la cultura oral, fent necessària la lectura. Les escoles es van crear per ensenyar a llegir, escriure, comptar...
- L’aldea global 1979: aquest concepte va referència a la idea de la velocitat de les comunicacions de tota la societat humana que començaria a transformar-se i es tornaria com l’estil de vida d’una aldea. Fent que totes les persones del planeta comencessin a conèixer-se trencat les fronteres estant intercomunicats de manera instantània.
“El mitjà és el missatge”
El mitjà es una extensió del cos humà i el missatge el defineix con un medi com tot canvi de escala, ritme o lletres que aquest mitjà provoqui en les societats o cultures.
Mitjà i missatge funcionen en parella ja que un pot contendre a un altre: el telègraf, conté a la paraula impresa, que conté a l'escriptura, que conté al discurs... i així, per la qual cosa el contingut es converteix en el missatge del medi continent.
Amb aquesta idea podem reflexionar sobre si el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el mitjà en si mateix.
La història de la civilització
Recorre tres fases segons McLuhan:
1. L'estadi tribal: Període no associat amb cap fenomen tecnològic, es a dir la comunicació verbal. Les llengües compten amb sèries de sons associats a objectes. Ens fa reflexionar sobre perquè hem desenvolupant un llenguatge on predomina la funcionalitat sobre la descripció de les emocions.
Personalment penso que la supervivència es ha fet desenvolupar un llenguatge més funcional, ja des de petits les primeres paraules que s’aprenen són funcionals com demanar aigua, pipi, caca, galeta,etc. I la descripció de les emocions necessita d’una maduresa per poder-la plasmar amb paraules i potser aquest el motiu pel qual predomini la funcionalitat.
2. L'estadi de destribalització: Amb la creació de l’escriptura s’inicia un segon estadi de la civilització. Aquest fet va portar a la civilització a un estat més racional i funcional.
3. L'estadi de retribalització: Aparició dels mitjans tecnològics en l'àmbit de la comunicació. La ràdio, com a extensió de l'oïda, i la TV, com a extensió del tacte, tenen la capacitat de trencar els equilibris naturals per a restituir a l'individu la totalitat de les seves sensacions. D'una banda, recreen el contacte oral immediat que va ser típic de la vida arcaica comunitària i tribal. D'altra banda, derroquen les barreres estatals derivades al seu torn dels efectes de l'escriptura i donen cos als projectes de mundialització de la cultura.
La aldea tribal
La aldea tribal va ser una aldea en etapa pre-alfabética. Els homes confiaven a la paraula oral totes les seves necessitats de comunicar-se. La única possibilitat a l’aldea de transmetre experiències i conservar-les era a través de la memòria del grup de l’aldea.
Aquesta aldea analfabeta hauria tingut una durada d’uns 26.000 anys. Durant aquesta anys l’home va anar deixant de ser simplement caçador i nòmada per aprendre agricultura i transformar-se en sedentari. Van aparèixer aldees establertes, les primeres ciutats, la formació de jerarquies,etc.
La Galàxia Marconi o l'Aldea Cósmica
Mc Luhan defineix, mitjà calent, els mitjans d’alta definició, de precisió com la imatge visual, abecedari, números, fotografies...
En canvi els mitjans de baixa definició com els dibuixos animats, els anomena mitjans freds.
Per fer aquestes definicions de mitjans freds o calentes es va basar e els significats tècnics de definició i informació, tenint en compte l’experiència sensorial més que el significat de les paraules.
Amb aquest conceptes va establir 3 ordres:
1. Un orde elèctric: el telègraf i el telèfon, mitjans que van reduir l'espai psicosocial en associació amb altres 'extensions' com els mitjans de transport.
2. Un orde electrònic: dispositius centrats essencialment en l'ús de vàlvules.
3. Tecnologies recents: aquestes tecnologies pareixen envair totes les tècniques convencionals de comunicació associant tots els aspectes de la comunicació humana.
Mitjans freds i Mitjans calents La classificació que fa McLuhan dels mitjans com 'calents' o 'freds' sorgeix de significats tècnics com 'definició' e 'informació' i se sustenta més en l'experiència sensorial que en el significat de les paraules.
Mitjà de comunicació de massa
La nostra espècie és el resultat de dos grans processos:
El procés d’humanització: terme de desenvolupament biològic
Procés d’hominització: aspectes bàsics de l’evolució que ens han ajudat a l'adaptació de les diferents espècies . Fer-se humà.
Hi ha 3 funcions socials especialitzades: la nutrició, la reproducció i la relació.
En l’actualitat el desenvolupament de la societat depèn d’altres 3 funcions:
- La cultura: dona coneixement, és un procés social
- L’educació: Emancipa la funció social de l’educació per arribar a la formació, que es el resultat del procés educatiu.
- La comunicació: Com a fenomen de masses la comunicació es informació però no coneixement.
La saviesa: És pot adquirir través de la informació, la formació, el coneixement i la comprensió del món.
A través de la mediació educadora es construeix un procés mitificador (tothom parla del mateix, del que es veu o s’escolta als mitjans de comunicació)
La percepció denotativa és un model estereotipat de la comunicació de masses que depèn de com ens ho presentin, les sensacions que ens produeixin (connotativa) acompanyades de la raó i l’experiència compartida ens porta a una expressió creativa que pot ser estereotipada.
Penso que graciés als avenços tecnològics, els mitjans de comunicació es van ampliant essent accessibles per a més persones. La televisió, la ràdio ens manté informats i ens permet aprendre, però no ens forma en coneixements, ja que podem veure o escoltar coses molt interessants però al no haver-hi interacció és més difícil adquirir i assimilar uns coneixements. D’altra banda, la Televisió i cada cop més Internet juguen un paper molt important en la societat ja que penso que construeixen la personalitat de molts individus en mateixes formes de pensar, comportaments, formes de vestir, formes de parlar,etc. Crec que un dels comportaments innats és la imitació, ja que els infants des de molt petits desenvolupen habilitats a través de la imitació, i d’adults ens passa el mateix. Per això hem de complementar la informació amb la formació per arribar al coneixement i no deixar-nos influenciar ni creure tot el que ens posen a la televisió.
Construccionisme amb ordinador:
Seymour Papert 1928
Pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo el 1968. És considerat un destacat científic cognitiu, matemàtic i educador.
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg Piaget i ca aplicar les seves teories per a desenvolupar el llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements resolent problemes amb micromons de la tortuga*. Logo és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el Logo la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement.
Pel seu treball amb Jean Piaget és considerat com un dels seus més destacats deixebles, gracies a qui basant-se en les seves teories sobre el Constructivisme va desenvolupar una visió de l'aprenentatge anomenada Construccionisme.
El constructivisme considera que el més important es construir l’aprenentatge de la perdona, el procés i no tant el resultat:
- Interès personal per l’aprenentatge funcional i motivació
- Un rendiment personal amb eficàcia i exigència.
- Arribant a un nivell d’aprenentatge eficaç amb esforç personal.
- Desenvolupant creativitat d’aprenentatge.
*El llenguatge de programació per ordinadors permetia manejar un senzill robot que es desplaçava en un full de paper, deixant una línia dibuixada com a testimoni dels seus moviments, Aquest robot va ser nomenat amb el nom de Tortuga.
Crec que la construcció del Logo segurament va esdevenir un gran avenç en aquella època i que realment és una, com moltes altres, forma de desenvolupar el pensament lògic, però a través de la tecnologia sempre resulta molt motivador per als nens, de manera que poden adquirir un aprenentatge més eficaç. Avui en dia disposem de molts recursos d’aquest tipus o més modernitzats, que també s’utilitzen a les aules amb el mateix objectiu. Un exemple serien els recursos que ens facilita la web http://www.edu365.cat/ que poden ser una manera molt lúdica i motivadora per aprendre.
Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan
Kieran Egan 1942
Pedagog i professor de ciències i
Kieran Egan critica els principis en que es basa la didàctica de l’escola primària, es a dir; aprenentatge= de concret- a abstracte. De lo senzill a lo complex.
Els nenes tenen unes eines fonamentals per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació rebuda, la imaginació i la fantasia,
Tres velles idees:
- socialització (Homer)
- veritat (Platon)
- Naturalisme (Rousseau)
Una idea nova:
- recapitulació (Vigostski)
Comprensió al llarg de la vida:
- Mítica: A la infancia el que diuen els adults (pares o mestres) dóna confiança i seguretat als nens, pero també creuen als mitjans de comunicació.
- Romàntica: En l’adolescencia ha d’haver-hi una etapa romàntica per comprendre aquest món i crear les seves idees.
- Filosòfica: No vol dir ser savi, vol dir coneixement de micromons, dimensió del voler saber, pasió pel coneixement, pel saber.
- irònica i somàtica: A l’edat adulta, hem de saber captar aquesta ironia, i mirar les coses des de altres perspectives.
La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO
Appendre à être/Learning to be/Aprender a ser, 1973
Edgar Faure en 1972 va formular la idea de “la ciutat educadora”. Tot un moviment que va començar com el aula sin muros o la galàxia Gutemberg. La ciutat educadora aprofita els recursos de l’entorn, la ciutat, els barris per a desenvolupar l’educació, qualsevol cosa pot convertir-se en un recurs educatiu.
Tot individu ha de tenir la possibilitat d’aprendre al llar de tota la seva vida.
Les noves tecnologies com a aprenentatge instruccional
Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula
Es dóna més atenció a la tecnologia que a la pedagogia i s’apliquen noves tecnologies però es conserven els vells mètodes d'ensenyar.
El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC.
En equipament tecnològic les escoles són les darreres.
La incorporació de les noves tecnologies en diferents àmbits de la vida quiotidiana i l’expansió dels mitjans de comunucació, constitueixen dos fenomens de canvi visible que està experimentant la societat. Les TIC constitueixen el mateix factor de transformació que en el seu moment va tenir la imprempta. Les TIC faciliten la comunicació entre les persones i l’acces a una quantitat infinita d’informació.
Per aquest motiu, el disseny curricular ha d’adaptar-se als canvis i a les necessitats de la societat.
L’aprenentatge de les TIC és instruccional.
Entorn social-cultural ambiental
La comunicació de mases entra a l’entorn escolar, el professor planifica a partir de les actituds de l’alumna depenent de l’edat, els interessos...
El professor processa la informació del curriculum i d’acord amb la societat l’inicia a les aules. Capta i incideix en l’actitud de l’alumne, aquest es comporta, pero el seu comportament depen de l’entorn i la familia.
En aquesta dinamica de procés l’important no es el resultat sinó l’aprenentatge i la satisfacció personal.
La ciudad de los niños. Francesco Tonucci
“La ciudad de los niños” va néixer a Fano, una ciutat de l’adriàtic a l’any 1991 quan un nen va protestar davant l’alcalde quan un Guardia li va treure la pilota amb la que estava jugant a la plaça principal.
A partir d’aquest fet, els investigadors es van començar a plantejar que els nenes tenen la necessitat de jugar, i esdevindran ciutadans millors si experimenten l’oportunitat de jugar lliurement.
La ciutat i la família han acabat amb els espais de joc, i no podem permetre no acollir als nens a la ciutat. L’objectiu d’aquest projecte es permetre que els infants puguin sortir de nou a la ciutat, per viure experiències d’aventura, relacions entre ells, conèixer l’entorn, etc.
Els pares tenen por de que els nens surtin al carrer, però la societat és millor quan hi ha nens al carrer. Els nens han perdut la ciutat i l’han de recuperar, per construir una ciutat diversa i millor per a tothom. El projecte te un principi basic, els nens mereixen la oportunitat d’ajudar i participar en el govern de la ciutat, tenint en compte les seves opinions i necessitats, creant així un “consell de nens” aquest consell te en compte el pensament dels nens, que és diferents al dels adults. És pretén que els alcaldes entenguin als nens per cobrir les seves necessitats com a ciutadans.
A partir d’aquesta visió s’han anat creant diverses ciutats dels nens per arreu del món.
Es cert que la ciutat d’avui dia no esta molt adaptada ni atén les necessitats dels nens com els típics pobles petits, on encara es poden veure nens jugant sols al carrer.
La meva ciutat mateixa ha patit molts canvis en pocs anys. Jo recordo que en la meva infància podia jugar al carrer amb els meus amics i els meus pares estaven tranquils. Però ara no és tan fàcil que els nens juguin lliurement per diversos motius; les prohibicions de jugar amb pilota de moltes places, les queixes dels veïns i l’augment del transit que fa el carrer un lloc perillós per a que els nens juguin sense vigilància dels adults. D’altra banda cada cop hi ha més parcs públics, o patis de escoles que obren els caps de setmana per ampliar l’espai de joc dels infants. Aquest es un aspecte molt positiu que jo no vaig poder gaudir per viure molt allunyada de l’únic parc de la ciutat.
Tres ideas viejas y una nueva
Las 3 ideas
Socialización
Platón y la verdad sobre la realidad
Rosseau y la guía de la naturaleza
Incompatibilidades
Estas tres ideas son realmente incompatibles?
Deberíamos poder educar en valores, en conocimientos y desarrollar el potencial de los alumnos, para esto el desarrollo y la motivación de los alumnos pueden ayudar en el programa académico y en la socialización.
Platón se interesaba de el qué de la educación y Rousseau se interesa por el cómo.
Platón y la socialización
El objetivo de la socialización consiste en reproducir en cada estudiante en un conjunto de creencias, convenciones, compromisos, normas de conducta y valores. Todo mantiene unidos los fundamentos de la sociedad. Sócrates es la persona culta ideal para platón que fue condenado por corromper a la juventud con sus escepticismo radical de que la educación amenazaba a la juventud.
En la actualidad nadie cree en el objetivo de platón sobre tener un conocimiento directo de lo real. Lo que si es asequible es la mente escéptica, filosófica y bien formada que investiga la naturaleza y el significado de las cosas, sintiéndose insatisfecha con las respuestas convencionales.
Rousseau y Platón
Platón y Rousseau tienen dos ideas aparentemente incompatibles, Platón se centra en el contenido y los objetivos de la educación y Rousseau se centran en métodos de la educación. Esta colaboración debería ser común pero hay un problema que impide que se complementen.
Desde la perspectiva de Rousseau y de Dewey, los medios y los objetivos de la educación están vinculados entre sí.
La etapas de las orientaciones de Platón, son unas etapas por las cuales los estudiantes pasan, estas etapas que representan una comprensión más clara, marcada por la capacidad de los estudiantes para dominar un conocimiento cada vez más sofisticado. Para Rosseau y Piaget, las etapas del desarrollos psicológico son lo que marca la educación y determina el tipo de conocimiento que necesita el estudiante.
Rousseau y la socialización
Rousseau tenía la idea de mantener al niño apartado de las normas y los valores de la sociedad porque estas normas son un cúmulo de contradicciones.
La televisión es un poderoso instrumento que permite inculcar un conjunto de normas y valores sociales, pero los educadores se resisten a esta formación a favor de actividades que desde su punto de vista parecen distorsionar el desarrollo natural del niño.
La socialización se propone alcanzar un fin definido y es un proceso formador, homegeneizador orientado a ese fin. Apoyar el pleno desarrollo del potencial del estudiante implica liberarlo para que explore y descubra su individualidad: proceso de individualización.
En mi opinión las diferentes ideas de Rousseau y Platón que al parecer en el texto nos muestran que son incompatibles, deberían poderse aplicar en común ya que tan importante es el qué de la educación como el cómo.
Yo creo que los niños en la escuela deben de ser capaces de adaptarse y comportaste en las diferentes situaciones que se pueden vivir en la vida cotidiana. La escuela tradicional en la que los alumnos no interaccionan con el profesor sino que solo escucharán y memorizan, ya no es posible en nuestra época, pero yo tampoco creo en el otro extremo donde los alumnos aprenden sólo y exclusivamente con métodos basados en la experimentación y descubrimiento. Yo creo que lo ideal sería una combinación de los dos métodos de manera en que haya momentos del día donde los niños puedan experimentar, descubrir, ponerlo en común, etc y momentos en que han de saber sentarse escuchar al profesor sin interrumpir, tienen que ser capaces también de ponerse en casa y estudiar y así complementar la experiencia vivida y los descubrimientos con la teoría explicada en al aula, leída de un libro etc.
*Tota la informació d’aquesta entrada prové dels apunts presos a classe de Teories i practiques contemporànies en educació, del bloc paidogogia.blogspot.com i complementat amb vikipedia.com.
No hay comentarios:
Publicar un comentario