T3

España S.XIX. Ilustrados:

Ley Moyano / Claudio Moyano

Es la ley reguladora de enseñanza, impulsada por el gobierno moderado en el año 1857. Fue el fundamento del ordenamiento legislativo en el sistema educativo español durante más de cien años.

Consistía en iniciativas promovidas por Claudio Moyano;

• La Ley de Bases de 17 de agosto de 1857, que autorizó al gobierno a formular y promulgar una ley de instrucción pública.
• La Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857.

Se intentó mejorar la condición de la educación es España,  ya que era uno de los países europeos con mayor analfabetismo en esa década, organizando 3 niveles de la primera enseñanza:

1. Enseñanza primaria, obligatoria hasta los 12 años y gratuita para los que no pudieran pagarla, dependerá de de la iniciativa de los municipios o de la iniciativa privada.
2. La segunda enseñanza (media) Institutos de bachillerato y escuelas normales de magisterio en cada capital de provincia, además de permitir la enseñanza privada en los colegios religiosos, que recibirán especial consideración.
3. La enseñanza superior / universidades

http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_Moyano

Me parece muy importante esta Ley, creo que fue un gran cambio en la sociedad del siglo XIX,  para evitar el analfabetismo,  el empezar a trabajar a edades demasiado jóvenes y así transformar poco a poco a la sociedad, construyéndoles  un futuro mejor, con más posibilidades, para tener acceso a diferentes puestos de trabajo, o como mínimo unos conocimientos imprescindibles para la vida diaria. Gracias a ello muchas personas de clase baja, gran parte de mi familia, que eran campesinos, pudieron estar escolarizados hasta los 12 años y así tener unos conocimientos básicos para la vida laboral, como el saber leer, escribir, calcular operaciones matemáticas, etc.

Me parece importante destacar que más adelante la ley general de educación en 1970, estableció la edad de escolarización obligatoria hasta los 14 años, y la LOGSE de 1990 la aumento hasta los 16.

Institución Libre de Enseñanza

Karl Christian Friedrich Krause realizó un intento pedagógico que tuvo una gran repercusión en la vida intelectual de la nación, desempeño una labor fundamental de renovación.  

La institución libre de Enseñanza fue fundada en 1874 por un grupo de catedráticos. Giner de los Rios, Gumersiondo de Azcárate, Teodoro Sainz Rueda y Nicolás Salmerón entre otros. 

- Separados por la universidad central de Madrid por defender la libertad de cátedra y negarse a ajustar sus enseñanzas a cualquier dogma oficial en materia religiosa, política o moral.

 - Crearon un establecimiento educativo privado laico, empezando por la enseñanza universitaria y después se extendió a la educación primaria y secundaria. 

- Este proyecto fue apoyado por los intelectuales progresistas: Joaquín Costa, Augusto Gonzalez de Linares, Hermenegildo Giner, Ferderico Rubio, entre otros, comprometidos con la renovación educativa, cultural y social.

A continuación, un video en el Francisco Giner de los Rios, nos muestra cómo llegó a fundar la institución libre de enseñanza, en qué consistía y quienes fueron los colaboradores.

 

El video muestra una clara intención de la institución libre de enseñanza, la educación de niños y niñas por igual, la escuela laica, cambiar las desigualdades sociales. Nos habla de la importancia de la república para crear un país moderno, defender  la igualdad de los derechos de ciudadanos, hacer llegar la educación a toda la población, fomentar el hábito a la lectura.

Escuela superior de magisterio


En el año 1909, aparece la necesidad de separar los estudios superiores del magisterio y de pedagogía de los estudios destinados a formar maestros y maestras.

-    Se crea  una Escuela Superior del Magisterio, para otorgar el título de profesor o profesora normal, y con la intención de servir de centro de educación superior e investigación en las materias relacionadas con la educación y la pedagogía.

-    El plan de estudios consistía en: dos años de duración más otro de prácticas, con división de Ciencias y Letras, más una sección de Labores específicamente para las mujeres.

-    En 1911 se reorganizó la Escuela, momento en que se cambió su nombre por el de Escuela de Estudios Superiores de Magisterio.

-    En 1930, una reorganización de la Escuela de Estudios Superiores del Magisterio recupera su antiguo nombre de Escuela Superior del Magisterio organizando el plan de estudios  en cinco semestres, y las secciones serán las de Ciencias, Letras y Pedagogía. Se suprime la sección de Labores y también las prácticas en la escuela agregada; en ambos casos, las clases correspondientes se integrarán progresivamente en la Escuela Normal de Maestras en otros centros educativos.

http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_del_Magisterio

Pienso que con la aparición de la Escuela Superior de Magisterio, el trabajo de profesor se especializa y perfeccionar, creando a personas competentes y capaces de enseñar, educar y formas a niños y niñas de diferentes edades. Es interesante destacar que incluye como asignatura las Labores específicamente de mujeres, aunque más tarde se suprime. Las mujeres de mi familia que iban a escuelas donde separaban por sexos, hicieron Labores, a diferencia de los hombres, afortunadamente esto cambió, pero creo que sería importante incluir en el currículum esta asignatura, de manera que los niños tengan la posibilidad de aprender, y valorar las actividades cotidianas como limpiar, coser, cocinar, etc. En otros países como Japón, se incluye este conocimiento en la escuela primaria, dando un trato de igualdad entre sexos.

También hay escuelas en la actualidad, muy religiosas, como las del Opus Dei, en las que dan Labores las niñas y los niños sin embargo dedican ese tiempo a otras actividades.

Manuel Pedro Bartolomé Cossío (1857)

Pedagogo Krauista español e historiador del arte, perteneciente a la institución libre de enseñanza.

Fue una figura fundamental en la Institución Libre de Enseñanza después de la muerte de Francisco Giner de los Ríos. Aún hoy su obra sigue constituyendo una auténtica referencia en la pedagogía. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza. Uno de sus libros más importantes: El Greco (1908), biografía y estudio artístico que contuvo muchos datos nuevos y una interpretación renovada del genial pintor y fue fundamental en su revalorización en el siglo XX, muy distinta a la que dominó en los anteriores.

http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Bartolom%C3%A9_Coss%C3%ADo

 Lorenzo Luzuriaga (1889)

Pedagogo español alumno y maestro de la Institución Libre de Enseñanza.

- Realizó una intensa actividad publicista en temas de educación, difundiendo en España las ideas del movimiento de la Escuela Nueva, sobre todo a través de la Revista de Pedagogía que él fundó en 1922. 

- Participó activamente en la política educativa de la Segunda República española, cuyo programa escolar (escuela única, activa, pública y laica) fue resultado de una lucha larga y tenaz que llevó consigo un profundo sentido de renovación política y técnica de la educación como sistema y de la metodología y los instrumentos al servicio de los educadores.

- La escuela única, su obra más característica y famosa, se publica en 1931. El concepto de escuela única será una alternativa renovadora y revolucionaria con el din de unificar en la escuela lo que la sociedad divide.

http://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Luzuriaga

Obra de la II república. Catalunya.

Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia.
Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932.
El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic.

Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc).

Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre.
Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable.

En aquesta etapa van sorgir diverses idees pedagògiques de diferents autors descrits en les següents publicacions.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/segonarepublica-cat.htm

Pedagogs de la II república


Francesc Flos i Calcat (1856)

 

Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació protectora de l’Ensenyança Catalana del col·legi Sant Jordi i altres escoles.

-Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.

- Va fundar diverses escoles treballant per aconseguir un ensenyament en català, amb un model pedagògic d’ensenyar a través del joc.

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

 

Pedagog i lliurepensador català. Va crear l’Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.

Va escriure l'obra que duu per títol L'Escola Moderna, on exposa els seus principis pedagògics.

L’Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada el 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucció Racional de la Infància, els principis estatutaris de la qual establien que:

• L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.

• La instrucció és part d'aquesta educació. Desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
• L'educació moral. Solidaritat.
• Programes i  mètodes adaptats a la psicologia del nen.

Ferrer i Guàrdia defensava  la formació d'homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaços de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberació de l'individu per sobre de sí mateix i de la societat. Una educació integral que inclou només el pensament, la sexualitat i els sentiments, així com el desenvolupament de la personalitat infantil.

"L'educació racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigació personal”

Joan Bardina i Castarà (1877)

Pedagog, empresari i escriptor català. Va ser una persona amb uns forts ideals catalanistes i federalistes.

Defensà sempre la neutralitat religiosa i la coeducació.

Notable estudiós del carlisme.

Va obrir la seca Escola de Mestres, que va fracassar  per motius econòmics i la falta de recolzament polític de Prat de la Riba.

Defensor de la educació nacionalista catalana.

Concepció agnòstica de la vida

Aspirava a una educació amb autonomia pedagògica i lingüística.

Va tenir molt contacte i influencia de les idees pedagògiques de la “Instutución Libre de Enseñanza”

Al igual que Giner de los Rios, la seva intenció era  trencar amb la passivitat de l’alumne, suprimir la càtedra del mestre, i convertir l’aula en un taller on el mestre fos un guia i els seus alumnes una família.

Bardina tratava d’ensenyar a Mestres, i Giner a joves de primaria i secundaria.

 La seva obra capital va ser l’Escola de Mestres, on pretenia educar mestres de manera que siguin capaços de assumir les responsabilitat com a professors en les escoles catalanes.

La seva era una pedagogia activa, on els estudiants vivien en un clima de llibertat i creativitat.

Pau Vila (1881)

Pedagog, investigador i escriptor català.

-Fundador de l’escola Horaciana a principis del segle XX, que va contribuir a canviar es mètodes pedagògics.

-El seu ensenyament,  s’oposava a l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s'allunyava de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació. Era dedicada a les classes populars. Basava l'ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l'educació estètica.

-Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans

  

Rosa Sensat (1873) 

 

Educadora catalana, que va contribuir en l’educació publica a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX.

Va ser la primera directora de L’Escola del Bosc.

Es va establir en el seu honor L’escola de Mestres Rosa Sensat

Eladi Homs

 Organitzador de l’escola d’estiu.

Una escola d'estiu és el conjunt de cursos de perfeccionament del professorat aprofitant el període de vacances.

Va introduir el basquet. 

Josep Estalella i Graells (1879)

Físic i químic català.

Fou nomenat director dels ensenyaments de física i química de l’Institut Escola de Madrid, influïda per la “Instutución Libre de Enseñanza”

El 1932 fou nomenat director de L’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya.

Alexandre Galí i Coll (1886)

Pedagog i historiador català.

La seva activitat educativa abarca diversos camps (mestre de minyons, mestre de mestres, promotor d'iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l'educació, historiador de la cultura...) i assolí en cada un d'ells un alt nivell.

Director de l’escola Vallparadís, i començà la seva col·laboració amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d’Investigació Pedagogica.

 El 1924, truncada la seva obra de funcionari, fundà, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, la Mútua Escolar Blanquerna, es dedicà activament a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa, que recollí en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928).

Altres obres importants seves són:

- Per la llengua i l'escola (1931) 

- Lliçons de llenguatge (1931) 

- Activitat i llibertat en educació (1932) en col·laboració amb la seva esposa, Josepa Herrera 

- Introducció a la Gramàtica, I (1935) i II (1937) 

- Una hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics (1964) 

- Mirades al món actual (1967) 

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

La Mancomunitat responia a una llarga demanda històrica dels catalans, en significar la federació de les quatre diputacions catalanes i en el sentit d'equivaler a la devolució de les antigues Corts Catalanes.

Va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de  Catalunya des del 1714. Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, seguit d'Alfons Sala (imposat per Primo de Rivera el 1923), els dos primers de la Lliga Regionalista i va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports,Obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.

http://es.wikipedia.org/wiki/Mancomunidad_de_Catalu%C3%B1a

Associació de mestres Rosa Sensat i escoles d'estiu

Associació de mestres Rosa Sensat es una associació catalana de mestres i educadors que malden per la qualitat de l'ensenyament i de l'educació en general. És una associació de base, no lucrativa i no governamental.

Té ofertes de formació per als mestres (són especialment famoses les escoles d'estiu), acull diversos grups de treball, organitza jornades i debats, i té dues publicacions de reconegut prestigi: Perspectiva Escolar i Infància. És el moviment de renovació pedagògica de la ciutat de Barcelona i com a tal, treballa en la xarxa estatal dels MRP.

Les escoles d'estiu son un conjunt de grups de treball que aportaven la seva experiència renovadora de maneres molt diverses: seminaris, cursets, ponències, taules rodones, etc. Senzillament una trobada entre mestres i concepcions i pràctiques pedagògiques diferents. I es tractaven temes com el valor educatiu de la llengua viva, l'activitat en l'escola, l'expressió com a mitjà d'educació, la importància dels més petits, la matemàtica nova, el folklore i la llengua escrites, el treball en equip, la gramàtica estructural i la generativa, la sociologia, la biblioteca escolar, etc.

http://www.rosasensat.org/

Rosa Sensat és una associació de mestres units per l'interès comú de millorar l'educació. És un moviment de renovació pedagògica.
En l'actualitat segueix funcionant aquesta associació de mestres, en la que es interesant destacar que treballen per l'interés de millorar l'educació, fent un intent de renovació pedagogica en el que qualsevol mestre pot participar activament en diverses xarrades, cursos de formació, ect. En les que es pretén difondre les teories i practiques pedagògiques orientades al desenvolupament global de la persona.
També organitzen viatges i intercanvis pedagògics, per conèixer la realitat educativa i experiències pedagògiques interessant.

Comentari de text d'EUGENI D'ORS

 

       1. Ressenya de contingut. Esposar les idees sense afegits.

 El Sr. d'Ors va parlar de com s’entén la pedagogia, i que cal fer per donar-li una base racional i científica, al igual que Vigotsky que també parlava d’aquesta base.

. Va dir que Pestalozzi i Rousseau utilitzaven una pedagogia empírica, de caràcter sentimental, fent servir la natura i la intuïció com a instrument.

D’Ors es basa en la teoria de Herbart que donava Ètica i Psicologia, considerant com a fi la moralitat individual i l'instrument psicològic és la percepció, pedagogia intel·lectualista.

Al igual que Vigotsky,

El que ensenya i no avença, no és bon mestre. Goethe va ser el millor mestre que ha hagut perquè va perfeccionant-se contínuament.

2. Situa el text, el seu contingut en el context. Pot ser context: històric, temàtic, del temari de l’assignatura.

El text esta situat a l’any 1915, un any després de l’inici de la primera guerra mundial. Escrit per Carme Montaner. Es un text de la renovació pedagògica, per tant esta relacionat amb l’escola nova, la progressiva educació. Ens parla de Herbart i Pestalozzi que tenien una visió filosòfica de la pedagogia, es basen el en desenvolupament harmònic de les
capacitats intel·lectuals, afectives i artístiques.

3. Elaboració personal. Relacionar amb l’actualitat, constatar amb d’altres autors. Si es tenen clares, idees pròpies.

Herbart parla de l’aprenentatge del nen, cosa que es molt important per a que els Mestres comprenguin que els infants segons l’edat, no tenen la maduresa suficient com per entendre que les assignatures que fan els hi seran útils per un futur, en l’actualitat, crec que continua pesant el mateix, per això, els Mestres disposen d’unes escoles d’estius, o d’altres con l’associació de Mestres Rosa Sensat, on els mestres poden enriquir i renovar els seus coneixements, per ampliar la seva formació.

T2

L’escola nova, que és i com funciona

L’escola nova apareix a finals de segle XIX i es consolida a principis del segle XX com alternativa a l’escola tradicional. Un moviment de caràcter alliberador, que critica el paper del professor, la falta d’interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització, la competència entre l’alumnat i sobre tot, l’autoritarisme del mestre.

Proposava a un alumnat actiu que pogués treballar dins del aula els seus propis interessos com a persona i com a infant.

Planteja al nen com a centre del procés d’ensenyament i aprenentatge (paidocentrisme).

Els nens aprenent en un ambient educatiu transformada en vida social, amb un mobiliari flexible dins de l’aula per adaptar-se a situacions didàctiques d’aprenentatge diferent.

Els continguts els van creant els Mestres i els alumnes a partir dels interessos i motivacions dels infants.

Antecedents

Jean-Jacques Rousseau, Pestalozzi, Froebel, Herbart, Comenius, Parker, Dewey, Decroly, Montessori i Ferrière.

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

Entendre  al nen com substancialment distin de l’adult i subjecte a les seves pròpies lleis d’evolució, planteja una nova pedagogia i una nova filosofia de l’educació basades en els interessos i necessitat  del nen i el desenvolupament natural en llibertat.

Pestalozzi (1746-1827)

L’educació del poble com un mecanisme per a transformar les condicions de vida, convertint-se en una avanç en la concepció de l’educació al servei de la transformació social.

Per a ell, l'educació elemental està basada en el desenvolupament harmònic de les
capacitats intel·lectuals, afectives i artístiques. El fonament absolut del coneixement és la
intuïció.

Froebel (1782-1849)

Es recolza en les teories naturalistes de Rousseau i en l'experiència pràctica
de Pestalozzi per dissenyar un acabat pla de formació aplicat a l'educació parvulista (preescolar).
Froebel es mostra contrari a la divisió artificial per matèries i dissenya un mètode
integral d'ensenyament-aprenentatge més relacionat amb la realitat de les coses. Concep que l'educació ha de respectar el lliure desenvolupament de les capacitats de cada educant, com si es tractés de les plantes d'un jardí, d'aquí el nom genèric de les seves institucions Kindergarten o jardí de nens. El mestre ha de tenir essencialment una funció orientadora i estimuladora recolzant-se en el joc. A més dels jocs, Froebel proposa la música, el dibuix, la conversa, el modelatge i l'ús de materials específics creats per a l'educació de les mans, els dons, que són
objectes destinats a ensenyar a l'alumne en la primera infància la forma, el color, el moviment i la matèria.

Johan Friedrich Herbat (1782-1852)

El primer que elabora una pedagogia científica, recolzant-se en la filosofia i la psicologia. En el seu plantejament pedagògic, considera que la finalitat última és la moralitat i tota l'educació ha d'apuntar en aquest sentit. En l'àmbit didàctic desenvolupa la teoria dels passos formals, utilitzada posteriorment pels corrents educatius més avançades.

Decroly

Educació dels nens “anormals”, millor dit, amb deficiències. Es basa en l’activitat individual i Colectiva dels nens, trencat la rigidesa del programa escolar.

Lectura ideo visual, de paraules o frases i no de lletres o síl·labes.

Dona molta importància al ambient, al mobiliari, i a la necessitat d’un medi natural.

•  Continguts relacionats amb els interessos del nen.
• Projecte pedagògic basat en la globalització.
• Matèries integrades amb una mateixa finalitat.
• Motivar i estimular els ensenyaments que porten el nen a l'activitat personal.
• Programar basant-se en: observació, associació i expressió.
• Utilitzar mètodes inductius, actius i constructius.
• Activitats centrades en ocupacions manuals mitjançant jocs.

María Montessori

 “La casa del bambino”.

Llibertat com a base del desenvolupament humà, respecte a la personalitat de l’infant. El professor ha de ser un observador del seu desenvolupament, sense intervindré. Serà el nen el que esculli segons els seus interessos, es una educació individual.

-Joc i activitat voluntària (llibertat), el nen s’interessa per ella (motivació) i manté l’ordre (disciplina).

- Basa el seu mètode en l’amor, la activitat motriu, la llibertat i el respecte al nen.

- Va aportar material pedagògic confeccionat per ella mateixa proposant exercicis sistemàtics per a l’educació dels sentits, la intel·ligència, el criteri matemàtic, i l’aprenentatge de la lectura i escriptura.

Comenius

Educació com a Font de desenvolupament de les persones, igualtat entre sexes.

Va ser el pioner de les arts de l’educació i de la didàctica posterior.

Ferriere

Desenvolupar l’autonomia en els infants, motivar-los i ajudar-los a créixer amb un aprenentatge basat en la mobilització dels centres d’interès de la vida diària.

El treball individual s’alterna amb el col·lectiu, sense classes ni lliçons, es basa en la felicitat d’aprendre i d’autodisciplinar-se i manifestar solidaritat.

Tots han de posar a prova les seves qualitats particulars i explotar-les dins les seves possibilitats.

Ultimátum del TSJC a la Generalitat para que el castellano sea lengua vehicular en la escuela

Barcelona (EFE).- El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha dado un plazo máximo de dos meses al Departamento de Enseñanza para que adapte su sistema educativo con el fin de implantar el castellano como lengua vehicular en las escuelas, junto al catalán. El auto del TSJC fija un límite para que la Generalitat cumpla la sentencia de diciembre pasado, en la que el Tribunal Supremo estableció que el castellano debe ser lengua vehicular en las escuelas igual que el catalán.
La sentencia del Supremo, cuya ejecución corresponde ahora al TSJC, apremiaba a la Generalitat a adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada tras la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatut, que considera también al castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Catalunya.
El pasado mes de junio, el alto tribunal catalán requirió al Departamento de Educación que le informara en el plazo de diez días de las concretas medidas que había adoptado para cumplir la sentencia del Supremo.
La consellera de Enseñanza, Irene Rigau, envió entonces al TSJC un escrito con datos estadísticos sobre el uso de las lenguas en la educación que concluía que para "garantizar la exigencia legal del pleno dominio de las dos lenguas oficiales" al finalizar la enseñanza secundaria, es necesario continuar con el actual sistema.
Enseñanza argumentaba también en su escrito que el estado de normalización lingüística de la sociedad catalana no permite el cambio del modelo educativo actual.
Para el TSJC, dicho escrito "resulta insuficiente para considerar cumplida" el fallo del Supremo, por lo que ha instado a la Generalitat a aplicarlo y le ha concedido un plazo de dos meses dada la "complejidad" que supone adaptar su sistema educativo a la sentencia.
El auto obliga a la Generalitat a informarle de las medidas adoptadas, una vez transcurrido el plazo de dos meses, y advierte de las "consecuencias legales" que puede suponer el incumplimiento de este auto.
De hecho, la ley prevé desde la imposición de multas hasta la apertura de diligencias penales a los que impidan la ejecución de una sentencia.
La resolución de la sala contencioso-administrativa del TSJC puede ser recurrible, pero su impugnación no suspendería en principio la ejecución de la sentencia a no ser que el propio tribunal así lo acordara, a instancia de alguna de las partes.
Por el momento, no se ha presentado ningún recurso contra el auto del TSJC, que tiene fecha del pasado 28 de julio, aunque agosto no cuenta a efectos de los plazos establecidos por tratarse de un mes inhábil en el ámbito judicial.
La sentencia del Supremo sobre el catalán obedece a los recursos interpuestos por padres de alumnos escolarizados en Catalunya que denunciaron el modelo de "inmersión" monolingüe imperante, en su opinión, en el sistema educativo catalán y advertían de que el estudio del castellano queda reducido a una asignatura más.

http://www.lavanguardia.com/20110902/54210555762/ultimatum-del-tsjc-a-la-generalitat-para-que-el-castellano-sea-lengua-vehicular-en-la-escuela.html

El castellà com a llengua vehicular a l’escola

No estic d’acord amb tots els conflictes que ha creat aquesta noticia. Crec que les llengües son per comunicar-se i això es l’important. Crec que hauria de ser natural en una societat bilingüe, l’ús de les dues llengües, sense cap tipus d’interferència.

Joc crec que el que ens hauria de preocupar més és que en l’actualitat a les escoles primàries, el tercer idioma (l’anglès), no se li dona molta importància i els resultats no son tan bons com haurien de ser.

Seria molt interessant  incloure aquesta llengua en les escoles des de infantil, i cada cop afegir més hores d’aprenentatge, per a aconseguir un nivell d’anglès acceptable per aquesta societat tan exigent. Tenint en compte que des de ja fa uns anys, a l’hora de buscar feina, et demanen anglès per treballar a qualsevol lloc, i és una llàstima que no tinguem aquesta tercera llengua. Això realment és el problema que s’haurien de plantejar i trobar una solució eficient.

Interpretació actualitzada dels 30 punts de l’Escola Nova

1. L’escola és un laboratori de pedagogia pràctica, on els infants no només escolten al professor i fan silenci, sinó que també participen en les activitats de l’aula i aprenen a través d’experiències, tot relacionant-se amb l’entorn i els seus iguals.
2. A l’escola actual no creiem en els internats, pel correcte desenvolupament dels infants, es necessari que creixin en un entorn familiar acollidor.
3. L’escola actual esta situada a la natura, però també a la ciutat, i en aquest dos casos es recomanable fer activitats per conèixer els dos entorns diferents, com tenir un hort urbà amb animals, i visitar ciutats.
4. Aquest punt no te actualitat avui en dia.
5. La coeducació es molt important pel desenvolupament dels infants, la seva maduració, el respecte als demés, a la igualtat,etc. Després de tants anys que això se sap, encara avui hi ha escoles que separen per sexes, per sort son una minoria.
6. L’escola actual te en compte els treballs manuals i també els integra dins les programacions de curs.
7. Aquest punt no te actualitat avui en dia, però, hi ha escoles on tenen horts urbans, i petits animalets de granja.
8. El treball lliure també té el seu espai en la programació de curs.
9. A educació física els infants aprenen el coneixement del seu propi cos, així com les seves limitacions i capacitats. Fan diferents jocs esportius i gimnàstics.
10. A l’escola actual es continuen fent sortides, colònies i activitats fora de l’escola.
11. A l’escola actual també es procura evitar la memorització i s’aposta més per la comprensió dels coneixements.
12. Aquest punt no te actualitat avui en dia.
13. Aquest punt es continua fent.
14. Aquest punt es continua utilitzen en l’actualitat
15. També es tenen en compte els interessos espontanis dels infants.
16. Aquest punt es continua utilitzen en l’actualitat.
17. Aquest punt es continua utilitzen en l’actualitat
18. En l’escola actual l’ensenyament ocupa matí i tarda.
19. A l’escola actual s’estudien més de dues matèries al dia.
20. En canvi les mataries son pràcticament les mateixes durant tot el curs.
21. Aquest punt s’ha perdut en l’actualitat. L’educació moral és va fent  durant el dia, però no una estona en concret.
22. Els delegats van variant aleatòriament, seria ideal que al final de curs tots els infants hagin tingut la responsabilitat de ser delegats.
23. Aquest punt no te actualitat avui en dia.
24. En l’actualitat les recompenses son les notes obtingudes al llarg del curs.
25. En l’actualitat en càstig és continua utilitzant. Personalment crec que s’hauria d’evitar el càstig i el premi.
26. En l’escola actual no s’ha de comparar infants, cada nen es diferent, i s’ha de valorar el procés d’aprenentatge que ha fet, i no si el resultat es millor o pitjor.
27. L’escola actual és un ambient acollidor.
28. A l’escola actual la música forma part del currículum educatiu.
29. Aquest punt es continua fent d’una manera molt semblant.
30. L’escola actual ensenya a tenir tolerància respecte als diversos ideals socials o religiosos. L’escola publica es laica, però hi ha moltes privades que son religioses i no eduquen als infants en la llibertat de poder escollir, i pensar lliurement.