jueves, 29 de diciembre de 2011

Tema 11: Escola inclusiva


L’escola inclusiva integra a tots els infants i no separa als que tenen dificultats per diversos motius. No s’han de separa a aquesta alumnes sinó tot el contrari. L’entorn estimula a tots els nens. Tots els que puguin anar a l’escola aniran, a menys que tinguin una discapacitat molt greu on un especialista ha t’intervindré.
Escola inclusiva si, però a partir de més edat és menys possible.
Els altres aprenen a viure, a donar un cop de mà a integrar i no discriminar a ningú.
A la base de l’escola inclusiva esta que el docent hagi assolit les seves limitacions, això té un fonament pedagògic.

Atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat ha de plantejar-se des del centre i de la participaciódels alumnes en entorns ordinaris, i ha de formar part de la seva planificació. 

Les mesures poden ser:

-          Organitzatives: intervenció de dos mestres a l’aula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o de manera individualitzada, preferentment dins l’aula ordinària o atenció fora de l’aula, etc.
-          Han d’incidir fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació dels alumnes.
-          Els professors i els centres han de facilitar el suporta a aquells alumnes que més ho necessitin.
-          Els centres situats en entorns socials desfavorits han de fer un ús adequat dels recursos humans de què disposen

S’ha de fer una distinció entre NEE, educació especial, CET i unitats de SEE (USEE)
Atenció a la diversitat
·         altes capacitats: superdotació intel.lectual
·         discapacitat: física o psiquica
·         debilitat : afectiva
·         alteracions de conducta: trastorns de comportament, de socialització, TDH.

Educació especial: L'educació especial fa referència a l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar.

Aquest alumnat s'ha d'escolaritzar preferentment en centres docents ordinaris. Només quan es consideri que no pot ser atès en el centre docent ordinari que li correspon o en aquell escollit pels pares, mares o tutors, l'escolarització es farà en unitats o en centres d'educació especial. 

CET:  Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Els CET també són un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.

Necessitats educatives especials: Les necessitats educatives especials de l'alumne o alumna s'han identificar, avaluar i determinar mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica que fan els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb el professorat, els i les especialistes i els serveis específics.

En finalitzar l'educació primària, els EAP col·laboren en l'orientació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials a l'ESO. L'orientació inclou un informe sobre el procés educatiu d'aquest alumnat i les mesures d'acollida aconsellables per garantir una adequada transició entre etapes, que ha de complementar la informació elaborada pel centre. En finalitzar l'escolaritat obligatòria, els EAP col·laboren en l'orientació feta pel centre sobre el futur acadèmic i professional de l'alumne o alumna.

Unitats de serveis d’educació especial: Les unitats de suport a l’educació especial (USEE) són recursos per facilitar l’atenció educativa i promoure la participació en entorns escolars ordinaris als alumnes amb discapacitats intel·lectuals, trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de l’espectre autista.

 El nostre sistema educatiu actual separa els nens amb més dificultats impedint la integració i la relació d’aquest amb la resta de nens i també impedeix que nosaltres sapiguem com tractar a aquestes persones.  Per mi seria molt enriquidor saber que he de fer si em trobo a una persona cega, com puc ajudar, o una persona amb mobilitat reduïda, etc. No ens han donat l’oportunitat de gaudir d’aquesta relació humana on aprendríem els un dels altres i aprendríem a tenir respecte, consideració, ajudar als demés, de fer sentir a questes persones capaços, de ser inclosos en la societat. Hem d’aprendre junts per viure junts.

La pedagogia terapèutica (PT)

La pedagogia terapèutica és un recurs que disposa el sistema educatiu per donar una resposta normalitzadora i inclusiva a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. El mestre és un especialista, integrat en el centre, que té com a funcions prioritàries l'atenció directa a aquest alumnat, així com l'assessorament al professorat ordinari del centre que intervé directament amb alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

La tasca d'aquest professorat especialista es desenvolupa en els centres d'educació infantil i primària (CEIP), al departament d'orientació als instituts d'educació secundària (IES), o bé en centres específics d'educació especial. A més, els equips especialitzats itinerants que atenen alumnes amb discapacitat visual disposen d'un mestre/a de PT.

Aquest professorat adopta un rol molt polivalent, per diverses raons:

- Per la varietat d'alumnes que atén.

- Per les modalitats de suport que desenvolupa en els centres ordinaris: des d'un suport individualitzat dins l'aula ordinària o en l'aula de suport a la integració, fins docència directa en una aula específica d'educació especial.

- Per l'àmbit d'actuació: des dels centres ordinaris, en Primària o Secundària, en aules de suport a la integració o en aula d'educació especial, als centres específics, equips d'atenció a discapacitats visuals.
FUNCIONS

Depenent de la modalitat d'intervenció, les funcions del professorat de Pedagogia Terapèutica són:

a) Mestres i mestres amb funcions de suport a la integració en un centre d'educació infantil i primària (CEIP): Ordre de 9 de setembre de 1997, article 28.

b) Mestres i mestres que tinguin assignada una aula d'educació especial, tant en centres ordinaris com en un centre específic d'EE: en aquest cas el mestre de PT serà el tutor de l'aula, de manera que li corresponen les funcions establertes en l'article 36 del Decret 201/1997.

c) Professorat amb funcions de suport a la integració en un Institut d'Educació Secundària: Ordre de 27 de juliol de 2006, per la qual es regulen determinats aspectes d'organització i funcionament del departament d'orientació als IES.
TIPUS D'INTERVENCIÓ

El mestre / a de P.T. té un ventall de possibilitats on exercir les seves funcions.

- En centres ordinaris pot intervenir amb alumnat escolaritzat en grup ordinari, en períodes variables dins la seva aula o dins de l'aula de suport a la integració. Una altra possibilitat és la docència directa a temps complet en una aula d'educació especial, on serà el tutor.

- En centres específics d'educació especial li serà encomanada una aula d'educació especial on, igualment, serà el tutor del grup al que atén.

Ensenyament plurilingüe

La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) dibuixa un nou model d'escola catalana que blinda la immersió lingüística, dóna més autonomia als centres educatius i amplia els concerts amb el sector privat, a més de fixar com a objectiu dedicar a l'educació el 6% del PIB en vuit anys.

Llengua estrangera

La llei també dibuixa un marc laboral nou en què desenvoluparan el seu treball els docents i crea un cos propi de la Generalitat de mestres i professors, als quals es demanarà que a més de dominar el català i el castellà acreditin un nivell de llengües estrangeres determinat per poder exercir a la pública.

A més, estableix una agència d'avaluació que examinarà tant el rendiment educatiu com l'execució docent del professorat i la de la funció directiva, i crea la carrera professional dels docents.

Blindatge de la immersió lingüística

Respecte a la immersió lingüística en català, la norma blinda i promou aquest procediment, alhora que estableix que els pares podran optar en el moment de la matrícula per instar que els seus fills rebin atenció lingüística individualitzada en castellà.

La norma importa de l'Estatut la capacitat curricular, fent així innecessari aplicar el decret del govern espanyol que insta a incrementar en una hora-de dos a tres-el temps dedicat a l'ensenyament del castellà.

Entre altres novetats, els centres hauran també formular una carta de compromís educatiu en la qual expressin els objectius necessaris per aconseguir un entorn de convivència, i les famílies s'han de comprometre a compartir aquests principis.

En l'àmbit dels alumnes amb discapacitats, la llei es declara inclusiva i garanteix un pla personalitzat per a cada un d'ells, encara que manté la doble xarxa (centres ordinaris i especials) i condiciona l'escolarització d'aquests nens a l'escola ordinària a les seves necessitats i als suports disponibles

Personalment no he conegut cap altra educació que no sigui la plurilingüe ja que a l’escola on anava fèiem català, castellà i anglès. Però amb un pes horari molt desequilibrat ja que en català eren la majoria de les classes, en castellà una i en anglès un altre. Crec que en part en una escola on hi ha moltes famílies immigrants com era la meva es molt important fer més classes en català que en castellà, gracies a això em puc considerar bilingüe tot i que no vaig aprendre el català fins als 2-3 anys. D’altra banda, l’anglès necessita d’aquest canvi que proposa la LEC, jo considero que es fan poques hores d’angles i es començava massa tard, en el meu cas a tercer de primària.


Escolarització de fills de treballadors migrants

Des de ja fa uns 20 anys, a Catalunya  ha arribar una gran quantitat de població migratoria d’origen diversos. La societat i les institucions ofereixen una serie de recursos per facilitar la seva integració, escolarització i per l’aprenentatge del català. Els diferents serveis Educatius son els següents:

EAP (Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica )

                Són un servei de suport i assessorament psicopedagògic i social als centres educatius i a la comunitat educativa.
Ha de desenvolupar les seves actuacions en els centres educatius amb estreta col·laboració amb els altres serveis i professionals del sector.
Aquests servei està destinat per els professors, famílies, nens, psicòlegs, pedagogs, mestres i  assistents socials.

Funcions:
  • assessorar al professorat i família
  • diagnosticar
  • prevenir
  • elaborar dictàmens dels nens que tenen necessitats especifiques especials.
  • col·laborem amb els professors per elaborar el ACI.
  • facilitar recursos i materials per NEE
  • orientar als professors en metodologia
  • entrevista amb la família i nens.
  • orientació vocacional al NEE
  • col·laboreu amb inspecció en elaborar el mapa escolar dels NEE.

ELIC ( Equips d’assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social)

L’actual context de la societat catalana, en què es produeix una progressiva incorporació al nostre sistema educatiu d’alumnat procedent de la immigració, fa que sigui necessària una acció específica davant la població escolar procedent de la immigració i davant l’aparició de noves formes d’exclusió social.
Aquests servei educatiu està format per professors, famílies, nens, psicòlegs, pedagogs , mestres, i mediadors culturals.

Funcions:
  • assessorar al professorat i família
  • diagnosticar
  • prevenir
  • elaborar dictàmens dels nens que tenen necessitats especifiques especials.
  • col·laborem amb els professors per elaborar el ACI.
  • facilitar recursos i materials per NEE
  • orientar als professors en metodologia
  • entrevista amb la família i nens.
  • orientació vocacional al NEE
  • col·laboreu amb inspecció en elaborar el mapa escolar dels NEE.
  • dictàmens socials
  • TAE ;  mati estrangers i llengua no romànica i per la tarda escola ordinària i aules d’ acollida.


Aula d'acollida

L'aula d'acollida ha d'esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l'alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
L'alumnat d'incorporació tardana o alumnat nouvingut és l'alumnat que comença escola a Catalunya més tard dels sis anys, usualment provinent de la immigració i amb desconeixement dels idiomes vehiculars de les classes. Aquests infants comencen a anar a l'aula d'acollida fins que el nivell de llengua és suficient com per assistir a la mateixa aula que els seus companys d'edat i requereixen una atenció educativa específica inicial. Segons l'edat d'inici de l'educació formal o la cultura d'origen és més lenta l'adaptació a l'ensenyament català.
La metodologia de l'aula d'acollida ha de tenir en compte l'organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l'existència d'activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l'establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.
És convenient que l'horari de l'aula d'acollida no interfereixi en aquelles matèries que l'alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l'assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacció amb la resta de l'alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l'aula d'acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. 
El pas de l'alumnat nouvingut a l'aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l'èxit escolar.
Pel caràcter obert de l'aula els alumnes han de poder incorporar-s'hi en qualsevol moment del curs, i també s'ha de poder decidir la reincorporació d'un alumne o alumna a l'aula ordinària en el moment que es consideri més adient.
El nombre de mestres o professors que intervé a l'aula ha de ser reduït.
El recurs "aula d'acollida" ha d'estructurar-se de manera flexible, en funció de les necessitats de l'alumnat que ha d'atendre i tenint en compte la cultura organitzativa de cada centre. Això implica la possibilitat d'atendre alumnat en grups diversos en funció de la seva escolarització prèvia, la seva llengua d'origen o altres característiques que puguin determinar necessitats educatives específiques diferenciades. Es recomana que el nombre màxim d'alumnat que treballa simultàniament en cada grup se situï a l'entorn dels 10 alumnes.
El professorat ha de tenir experiència docent i domini de les tecnologies de la informació i la comunicació. D'entre aquest professorat el director/a del centre nomenarà el tutor o tutora responsable. Es preveu un assessorament i un pla de formació específic per al professorat.
El tutor o tutora del grup classe ordinari, com a responsable del seguiment de l'alumnat, ha de vetllar especialment pel progressiu assoliment de les competències bàsiques de l'alumnat que assisteix durant una part del seu horari escolar a l'aula d'acollida i per la coordinació, a aquests efectes, amb el tutor o tutora d'aquesta aula.

Pla educatiu d’entorn

Els Plans educatius d’entorn són una iniciativa oberta i innovadora de cooperación educativa entre el Departament d’Ensenyament i les entitats municipalistes, amb el suport i la col·laboració d'altres departaments de la Generalitat, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.
L'element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen en un territori, tant si pertanyen a l’educació formal com a la no formal o informal. La interacció comunitària de tots els agents educatius, socials, econòmics, culturals, artístics, esportius i de lleure per aconseguir un mateix sentit entre la dinàmica escolar i l’extraescolar, entre un temps escolar organitzat i tutoritzat i un temps personal, sovint, massa abandonat.

Adreçada a infants i joves de 0 a 18 anys dels centres educatius públics i
privats concertats d’un municipi o d’un sector d’un municipi, amb una especial atenció als sectors socials més fràgils (nois i noies nouvinguts o amb risc de marginació) i als més vulnerables (nois i noies adolescents ).

Incideix als ambits:

        - Familiar
        - De l’educació formal
        - De l’educació no formal
        - Àmbit de l’educació informal

Objectius

        1. Incrementar l’èxit acadèmic.
        2. Contribuir a millorar les condicions d'escolarització.
        3. Potenciar la participació en activitats i espais de convivència en un marc d’educació inclusiva.
        4. Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua comuna i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística.
        5. Potenciar l’educació en valors i el compromís cívic.
        6. Potenciar l’educació en el lleure.
        7. Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en el territori:
        - Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
        - Enfortir la xarxa entre centres educatius.
        - Enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.
        8. Promoure la sostenibilitat en les actuacions.

- Professionals amb un coneixement profund del territori i amb una formació adequada.
- Blocs d’actuació amb programes que donen resposta a les necessitats de sensibilització i formació dels diversos agents educatius, d’escolarització, d’ acollida, d’incentivació escolar, d’activitats complementàries i extraescolars, d’orientació professional, d’espais de trobada i convivència i de resposta a les múltiples demandes socials.
- Dotacions específiques per al desenvolupament de projectes que responguin a les necessitats concretes de cada territori.

Caixa d'eines:
 - És una col·lecció de documents breus, que té com a principal destinatari el professorat de l'ensenyament obligatori, però també altres professionals de l'educació en un sentit ampli.
- Té com a àmbits temàtics preferents la didàctica i l'ús de les llengües, l'educació intercultural i la cohesió social.
- Es proposa aportar, com el seu nom indica, eines metodològiques -tant d'aclariment conceptual com d'intervenció professional- que representin una ajuda en la tasca de reduir l'exclusió i també en l'educar ciutadans autònoms i crítics, però solidaris i respectuosos amb les heterogènies manifestacions de la diversitat humana.
- Vol estar present a tots els centres educatius, de manera que estigui a l'abast del professorat que necessiti aquestes eines, tant a títol individual com per utilitzar-les en sessions de debat, de reflexió o de formació permanent dels equips docents o dels claustres.


Espais de benvinguda

Els espais de benvinguda son espais de suport i assessorament als nouvinguts i a les seves families previs a l’escolarització.
- Espais de diagnosi i orientació, en col·laboració amb els Ajuntaments
- Conèixer els diferents aspectes relacionats amb l’educació del municipi
- Facilitar la incorporació dels nens/joves al sistema educatiu amb plenes garanties.

Els objectius des espais de benvinguda son:

-Millorar l’atenció i l’acolliment dels infants i joves i de les seves famílies com a activitat dins dels Plans Educatius d’Entorn
- Informar i orientar sobre el sistema educatiu català
- Detectar les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut (físiques, afectives,
psicològiques, cognitives i socioeconòmiques) per tal d’arbitrar les mesures
pertinents
- Donar a conèixer l’entorn
- Promoure la integració social (coordinació amb activitats del Pla Educatiu d’Entorn)
tant de les famílies com de l’alumnat
- Sensibilització i foment de l’ús de la llengua catalana
- Iniciar processos de familiarització amb la realitat cultural catalana mitjançant tallers
educatius, culturals i esportius
- Garantir l’escolarització equilibrada

LA QUALITAT DE L’EDUCACIÓ. PREOCUPACIÓ I RETORICA

Quan hi havia una gran quantitat de nens sense escolaritzar es va prioritzar la quantitat de l’educació i va ser més tard quan es va començar a donar importància a la qualitat. Però una vegada s’ha assolit l’escolarització de tots els nens i nenes s’adonen de que les expectatives no s’han correspost amb la realitat.
Els alumnes amb gran capacitat d’aprenentatge no milloren, causant preocupació i frustració social. Amb aquest fet, els pares reclamen la falta d’atenció i exigència dels centres educatius i consideren que son els mestres els que tenen la responsabilitat en l’ensenyament dels seus fills, esperen que els mestres ho controlin tot.
Amb la llei Moyano, la institució publica va augmentar la població escolaritzada i els anys d’escolarització, es van ampliar les hores lectives, es va reduir el nombre d’alumnes per classe i es va augmentar el nombre de professors. Aquesta evidencia a fet augmentar progressivament les despeses en educació de forma progressiva, però els resultats no son els esperats, s’han quedat estancats i no es veu justificada l’increment de la despesa pública.



*Tota la informació d’aquesta entrada prové dels apunts presos a classe de Teories i practiques contemporànies en educació, del bloc  paidogogia.blogspot.com, complementat amb vikipedia.com i la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

No hay comentarios:

Publicar un comentario