Tema 8: corrents de pensament contemporani

PARADIGMES CIENTIFICS

Paradigma es el model que ajuda a entendre la societat.

Thomas Kuhn va definir paradigma científic al conjunt de practiques que defineixen una disciplina científica durant un període específic de temps. El va definir de la manera següent:

El que s’ha d’observar i escrutar

El tipus d'interrogants que se suposa cal formular per trobar respostes en relació a l'objectiu.
Com aquests interrogants s'han d'estructurar.
Com s'han d'interpretar els resultats de la investigació científica.

Racionalisme positivista orientat als resultats

Coincideix amb observacions de Galilea, ens permet tenir ciència i tecnologia (ciència empírica).

Relació subjecte/objecte.

A través d’una hipòtesi es dedueix d’una manera racional orientat als resultats. La veritat es la raó. El positivisme considera la metafísica i la teologia sistemes de coneixement imperfectes i inadequats per no poder-se demostrar amb el coneixement científic.

Hermenèutic-interpretatiu

Orientat a la comprensió de les realitats particulars mitjançant la seva descripció contextualitzada i l’anàlisi de les seves dimensions culturals, econòmiques, politiques y socials.

Les percepcions de cada individu poden variar molt.

Sociocrític

Orientat a la transformació de la societat des de un punt de vista crític.. Es busca identificar, resoldre  problemes, donar respostes i la posterior aplicació per arribar al canvi.

Emergent o de la complexitat

L’esser humà es vist com a una totalitat. Només es pot entendre la realitat dels demés quan s’entén la pròpia. La realitat canvia i s’ha de ser capaç d’entendre aquest canvi en els contextos social, polític, familiar, econòmic... per poder adaptar-se i potenciar aquest canvi.

Corrents filosòfics

Modernitat a la Postmodernitat

La Modernitat correspon a una època nova, amb un esperit innovador on Kant fa una síntesi del pensament racionalista i empíric. Aquesta època es basa en la raó, en la construcció de les relacions socials dels essers humans. Això suposa un canvi en una societat dominada per la tradició i la religió. A conseqüència, la ciència comença a guanyar importància. S’afavoreix el desenvolupament humà.

La postmodernitat va sorgir d’un conjunt d’idees filosòfiques critiques de la modernitat. Això condueix a un relativisme epistemològic . Amb la postmodernitat, la globalització es fa possible fent evolucionar la societat.

Aquestes dues corrents filosòfiques son oposades, la postmodernitat  es caracteritza per ser critica de progrés.

En l’actualitat la societat no deixa de canviar, per tant no poder estancar-nos en els canvis que es van produir en el segle passat, sinó anar cap a una evolució de la societat que s’adapti a les noves necessitats dels essers humans.

Ecologia: estudi científic de les distribucions, l'abundància i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient.

-          Reulitizar, reciclar i reduir

Sostenibilitat:  és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. 

Personalment crec que el consumisme i la sostenibilitat son dos termes incompatibles en l’actualitat, ja que no estem habituats a un consum responsable amb el medi ambient i ens és per exemple més important el preu, seguir les modes, etc. Ens passa el mateix amb els productes que es venen amb un preu i una qualitat baixa elaborats per persones que possiblement estan explotades laboralment. En l’actualitat a la societat no ens importa ni d’on vinguin els productes ni que passarà quan ja no els vulguem, potser no estem suficientment informats o conscienciats als efectes del consumisme.

Comunitarisme: apareix a la fi del segle XX en oposició a determinats aspectes de l’individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. El comunitarisme filosòfic considera que el liberalisme clàssic és epistemològicament incoherent, i s'enfronta al mateix en dos terrenys. A diferència del liberalisme clàssic, que construeix les comunitats com originades per actes voluntaris d'individus anteriors a les mateixes, remarca el paper de la comunitat en la tasca de definir i formar als individus.

Feminisme: és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures de què gaudeix l'home. Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l’androcentrisme.

El corrent feminista anomenat pensament i política de la diferència sexual busca transformar l'ordre simbòlic del patriarcat a través de la recerca d'un significat propi i lliure del fet d'haver nascut en un cos sexuat en femení o en masculí. Alhora, vol modificar transversalment les definicions sobre les quals se sustenta el patriarcat en l'esfera familiar, social, cultural i política des d'una manera pròpia de dir el món.

El feminisme bastit sobre la teoria del discurs planteja que el sexe és també una categoria d'anàlisi, per tant, hi cap la redefinició de les possibilitats que planteja. També demana fixar l'atenció en la reproducció d'escenes que alimenten l'ordre simbòlic patriarcal a fi de no sostenir-lo.

A Espanya ha aparegut la Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Persona i societat

-          Cosmovisió: Es la visió que tenim cadascú del món, el conjunt de saber de la pròpia natura.

-          Sentit de la vida:la filosofia i la religió intenten donar resposta al sentit de la vida, el seu valor. Tracta de satisfer els interrogants de l’esser humà, l’objectiu de la vida, el fi de la vida, etc.

Autoajuda: necessita tenir recursos propis i capacitat per resoldre les dificultats, per tenir resiliència, superar els problemes.

Superstició: sovint la superstició va lligada a la creença de sers sobrenaturals. La ciència pot ajudar a demostrar la impossibilitat de les supersticions.

Religiositat: terme sociològic, filosòfic i religiós utilitzat per referir-se als vàries aspectes de l'activitat religiosa, la dedicació i la creença (en determinada doctrina religiosa). Es podria dir que la religiositat s'ocupa de quan religioses són les persones i com són les persones religiosament.

Laïcisme: posició d'autoafirmació basada en què les societats i els estats s'han de mantenir independents de la religió, la qual s'ha de desenvolupar, si cal, en l'àmbit privat i personal. El laïcisme doncs, és el sistema que exclou qualsevol mena d'església de l'exercici del poder polític, administratiu o educatiu entre d'altres. Les seves arrels estan fonamentades en d’humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració.

Secularització: separació entre l'Església i l'Estat. Es dóna a la majoria dels països occidentals. La secularització és el resultat d'un llarg procés històric ple de tensions i d'incomprensions entre l'Estat i l'Església

Consumisme:  és un terme que s'utilitza per descriure els efectes d'igualar la felicitat personal a la compra de bens i serveis o al consum en general. El cas és exemplificat per la frase com més consumeixo, més feliç sóc. També es refereix al consum desmesurat de béns i serveis en la societat contemporània que impacta en els recursos naturals i l'equilibri ecològic de manera seriosa.

*Tota la informació d’aquesta entrada prové dels apunts presos a classe de Teories i practiques contemporànies en educació, del bloc  paidogogia.blogspot.com, complementat amb vikipedia.com i la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.