martes, 17 de enero de 2012

Tema 13: centres amb sistema pedagògic propi


La institució escolar és una realització pedagògica on intervenen diverses varietats de metodologies i disciplines. Els centres escolars han de tenir:

-    bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia),
-    intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar)
-    organització comú (administració, economia, gestió de personal)
en un sistema amb consistència interna i  adequació externa al context on es realitza.

La família ha d’identificar-se amb l’escola, per això es convenient  adjudicar escoles per altres motius de localitat, etc.
La pedagogia és disseny, intervenció, inventar el sistema. Freinet inventava i tenia una finalitat, Skinner inventava la instrucció programada. Els Mestres han de ser inventors.
Les institucions escolars han d’adequar-se al context que les envolta per a determinar l’eficiència i l’eficàcia del sistema adaptant-se a les necessitats dels infants i als possibles canvis de la societat, a les necessitats dels grups socials (immigració, ètnies) cal detectar necessitats i posar més mitjans en aquelles situacions que ho necessitin.

Cal que tinguem presents:
•    aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
•    marc de la política i legislació en una societat
•    necessitats generals dels ciutadans
•    necessitats particulars de grups socials o d'alumnes

Centres amb sistema pedagògic propi:
Sistema pedagògic

El sistema pedagògic de Súnion es basa en quatre elements, fortament interrelacionats: el grup natural, l’horari canviant, el projecte didàctic i, finalment, el paper dels professors.
A Súnion els nois i noies de cada curs s’organitzen en grups naturals. El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.
A Súnion, les activitats escolars no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana. Pot canviar la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan, i l’espai on tenen lloc. Tot això en funció d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’ objectiu és assolir uns bons aprenentatges i, per damunt de tot, que els alumnes aprenguin a aprendre. Amb l’horari canviant s’optimitza l’organització del temps i espai escolars.
La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.

El professor a Súnion és, fonamentalment, l’animador del procés d’aprenentatge dels alumnes. La seva activitat, encaminada a crear les condicions òptimes en què s’ha de desenvolupar aquest procés, gira al voltant de tres eixos:

- el didàctic, com a responsable de l’ensenyament/aprenentatge d’una àrea/matèria de coneixement.
- el pedagògic, com a conseller (tutor) de quatre grups naturals.
- el de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d'un servei de l'Escola.

El martinet

A Ripollet, al barri de Can Mas, ha nascut un nou projecte educatiu que planteja una visió diferent del que pot significar ensenyar, aprendre i conviure en el respecte de la individualitat i la diversitat.

Aquesta nova proposta per a la formació dels nostres fills, ciutadans del segle XXI, planteja també la necessitat de comunicar els valors positius de l’escola entesa com un lloc obert, punt de trobada e d’intercanvi entre els nens, els pares, les mestres i la ciutat que ens envolta amb tota la seva riquesa, complexitat i multiculturalitat.

L’Horitzó
L’ensenyament de l’Escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il.lusionant i complexe en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Això exposat ho sintetitzem tot assenyalant els que considerem imprescindibles paràmetres generals, els quals són:
•    Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
•    La retroalimentació de cada nen.
•    Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
•    El seu entorn familiar i social.
•    El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
•    Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

La filosofia del Projecte també exigeix una estreta relació, sempre que sigui operativa, amb universitats i escoles de fora i de casa nostra, per un enriquiment d’alumnes i professors tant en donar com en rebre. El que ens cal també és el nostre propi sistema d’I+D, a fi de poder proporcionar un millorament continuat al global de l’Escola i al particular de cada alumne.

Així doncs, en aquests moments de canvi global en tots sentits, es fa comprensible que considerem un deure l’haver de proporcionar als nostres alumnes, a més a més, uns coneixements curriculars no habituals però que la seva necessitat s’ha fet indestriable del món on vivim. Per tot plegat l’ensenyament comprensiu i personal en grup és indefugible.
Tot tenint en compte que les assignatures bàsiques es donen amb escreix, parlarem de matèries no tan habituals i també d’altres que ho són.
Cada Projecte ha de tenir doncs una finalitat, la nostra és:
Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l´edat madurativa i les vivències amb l´entorn i en el temps

En pedagogia, com en medicina, no hi pot haver ideologies, hi ha d’haver Projectes que tot tenint una filosofia pròpia només s’han de moure en el terreny pedagògic. Això fa imprescindible, a fi de no crear confusions a les famílies, que s’exposin no solament els trets i finalitat de cadascun, sinó també el com porten a terme la seva especificitat.

CE JACINT VERDAGUER
Des de fa cinc cursos escolars, al Centre Educatiu Jacint Verdaguer és una de les poques escoles públiques d'aquest país que funciona com a centre integrat 3-16, una escola on els alumnes poden cursar el segon cicle d'Educació Infantil i tota l'escolarització obligatòria (Primària i secundària) seguint un mateix projecte pedagògic. És una escola pionera en la integració de les TIC en el procés d'ensenyament i aprenentatge, una escola que, a més, ha sabut aprofitar les possibilitats que les TIC ofereixen per dur a terme un canvi profund en la manera d'ensenyar, apostant fort per una metodologia innovadora i per un nou rol del professorat.

IES Gabriel
El nostre Institut és un centre educatiu públic de Reus, on els alumnes poden cursar l’ESO i totes les modalitats de Batxillerat: la Tecnològica, la de Ciències de la Natura i la Salut, la d’Humanitats i Ciències Socials, i la de les Arts.
Som un centre gran: entre 900 i 1000 alumnes, entre 80 i 90 professors, 3 conserges, 3 administratives, personal de neteja, de cafeteria i altres professionals externs que col•laboren amb el nostre Institut: Associació de Mares i Pares, infermera, gabinet EAP, Ajuntament de Reus, etc.. Per això aspirem a tenir una una bona organització per poder aconseguir els objectius que ens hem proposat i, amb la col.laboració de tots, ens hem de regir per unes normes de convivència bàsiques que contribuiran a la formació dels nostres alumnes, tant a nivell acadèmic com personal, i al bon funcionament del Centre.
Intentem arribar a tots els àmbits educatius possibles, i planifiquem activitats a l’abast de tothom per tal de consolidar una bona integració dels nostres alumnes, activitats que contribueixen molt a la seva formació: fem referència als viatges, sortides culturals, revista, teatre, coral… activitats totes elles que no serien possible sense la dedicació dels professors que les impulsen.
Pretenem, o al menys és la nostra voluntat prioritària, treballar amb un objectiu comú:  aconseguir la millor preparació del jovent, en la vessant no només acadèmica, sinó també humana, orientada a una formació professional o universitària, i al mateix temps que esdevinguin ciutadans responsables, compromesos i tolerants amb les diferències de les quals el nostre país és un reflex.
Educar i formar els alumnes no vol dir planificar la tasca acadèmica amb un objectiu lúdic o divertit. Hem de ser conscients tots, professorat, alumnat i mares i pares, que  aprendre exigeix un esforç personal important i implica superar una sèrie de dificultats que poden no ser divertides, però que formen part de la formació integral de la persona.
És per això que el nostre objectiu no serà mai possible si no comptem amb la participació de tota la comunitat educativa. Només amb una bona comunicació entre pares, alumnat i professorat es podrà aconseguir l’objectiu comú, desitjat per tots.

Fundació Collserola

Presentació
La FUNDACIÓ COLLSEROLA es va constituir per a la creació i sosteniment de centres educatius de qualitat, amb independència de qualsevol grup polític o ideològic, compromeses amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social. En formen part l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, l'escola Avenç i l'escola Ramon Fuster.

Projecte educatiu
Pensem que l'acceptació i el reconeixement de la diversitat són indispensables i, per això, les escoles de la FUNDACIÓ afavorim el pluralisme intern i fomentem la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels nostres alumnes.

Un dels principals objectius del projecte educatiu és conduir els nostres alumnes a l'edat adulta en les millors condicions possibles i aconseguir-ne la formació integral com a persones.

Per això, hem d'afavorir el seu procés maduratiu i d'autonomia per tal que adquireixin les eines i el bagatge cultural necessaris per tenir criteri propi. Contemplem de forma singular l'orientació educativa i formativa en tots els àmbits, de forma contínua i sistemàtica en el present i amb projecció cap al futur.

Ens plantegem una relació molt estreta entre els professors i les famílies. Es tracta d'afavorir la participació, positiva i adequada, de professors, alumnes i pares i mares en el conjunt de les activitats escolars. Per això, posem les eines per aconseguir-ho.

El projecte educatiu està enfocat cap als estudis universitaris, que són l'aspiració de la gran majoria de famílies però sense oblidar el marc bàsic d'actuació. Es tracta d'establir una gestió eficaç dels recursos humans, materials i organitzatius de què disposem. Alhora, també pretenem mantenir les escoles obertes al futur, procurant adaptar-les a les necessitats previsibles.

Si partim de la base que ensenyament i educació són un compost indestriable, hem de ser conscients que, per aconseguir-ne el lligam cal afecte, fonamentat en el respecte, l'ordre i l'establiment d'unes bones relacions de convivència.

L'atenció individualitzada és un dels principals compromisos educatius de la FUNDACIÓ, sobretot en els aspectes tutorials. Des de l'ingrés a l'escola, els alumnes reben un tractament especial que atengui les seves necessitats. Una atenció que va acompanyada d'unes comunicacions adequades entre els diversos components de la comunitat educativa.
Compartir tot aquest conjunt de valors ens permet, dia a dia, millorar la nostra tasca educativa i social.

Escola thau

L’escola es vertebra d’acord amb quatre principis que conformen la seva feina i són la base dels seus continguts i les seves activitats:
- L’educació en els valors de l’humanisme cristià
- L’alumne com a centre d’interès de tots els processos d’aprenentatge i coneixement
- El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia
- Obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat
L'escola pretén formar persones autònomes, altruistes, creatives i coneixedores de les seves pròpies possibilitats. Participatives, solidàries, que s’estimin la pau i que se sentin identificades amb la llengua, la cultura, els costums i les aspiracions del país on viuen, Catalunya. Persones alhora rigoroses i exigents en el treball, obertes als avenços i amb afany constant de renovació i d’obertura.
Seguint una tendència d’arrelada tradició en el nostre país, el Projecte educatiu és especialment sensible als moviments pedagògics contemporanis que poden significar un progrés educatiu.
- Les llengües: català, castellà, anglès i francès

- L’educació física i els esports

- La música i la plàstica integrades a la vida de l’escola

- Les sortides vinculades al currículum

- El projecte Filosofia 3-18

- El país i la tradició: Sant Jordi, Jocs Florals, Personatge de l’Any...

- Els crèdits de síntesi a educació secundària

- Les TIC integrades en el currículum

- L’acció tutorial

Escola Riera de ribes
IDEES FONAMENTALS
•     CENTRADA EN LES PERSONES.
•     CENTRADA EN LA INTEGRACIÓ DELS SABERS.
•     GENERADORA DE CONTEXTOS CULTURALS PERSONALS I COMUNITARIS CULTURALMENT RICS I COMPLEXOS.
•     CENTRADA EN LES IDEES DELS NENS I NENES COM A BASE DEL TREBALL.
•     CENTRADA EN LA COMUNICACIÓ.
•     AMB INTERÉS PER LA MILLORA.
•     CREACIÓ DE SENTIMENT DE PERTINENÇA A LA COMUNITAT.
MARC D’ACTUACIÓ
•     Atenció inclusiva de la diversitat.
•     Obertura de l’escola a les famílies i al món proper i llunyà.
•     Formació permanent de la comunitat educativa que acompanyi el procés d’innovació al centre.
•      Models funcionals per desenvolupar les competències, per donar oportunitat a l’alumnat d’actuar en situacions reals en diferents estratègies organitzatives (racons, projectes, tallers, sortides, aula,…)

Escola Els Pinetons 

PROJECTE D'ESCOLA
Volem ser una ESCOLA PÚBLICA, que acull i atén a les persones que compartiran i conviuran en un espai, un entorn, un temps de vida, de creixement i d’aprenentatges.
Volem que el centre (els protagonistes) d’aquesta vida a l’escola siguin les nenes i els nens, perquè entenem que l’INFANT és subjecte de DRETS.
Alguns d’aquests, són els drets que té tot infant a ser RESPECTAT, ESCOLTAT i a tenir una EDUCACIÓ DE QUALITAT. Arribar a aconseguir-ho plenament és la nostra prioritat.

La PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA i la TRANSPARÈNCIA en la gestió i les actuacions de tot tipus són els dos fonaments sobre els quals volem CONSTRUIR el futur PROJECTE de l’escola pública ELS PINETONS.
>Volem iniciar un camí, un procés COMPARTIT amb la diversitat i la riquesa de famílies, mestres i nens que són –sens dubte- reflex de la SOCIETAT actual. Volem treballar per contribuir a la QUALITAT de l’EDUCACIÓ a Catalunya.

Volem una escola que sigui OBERTA i ACOLLIDORA per a tota la comunitat, tant en el temps d’escola com en el temps de fora escola. Perquè creiem que tot el temps de vida és EDUCATIU és necessari que el Projecte Educatiu contempli l’ús no restrictiu ni exclusiu de l’espai i del temps escolar.
Volem establir vincles, lligams afectius amb les persones que siguin els fils conductors de les RELACIONS i les INTERACCIONS que es donaran a l’escola.

Volem una escola amb moltes portes i finestres. Moltes finestres per mirar, per observar, per badar, per investigar, per comptar, per veure, per descobrir, ... Moltes portes per entrar i sortir, per caminar i córrer, ...i també per anar a jugar i a tocar ELS PINETONS del turó.

Escola el roure gros

Introducció.
L’escola, des de sempre, es planteja com ensenyar millor als nens i nenes i en cada època pren, encertadament o no, el camí que creu convenient per aquest procés d’ensenyament aprenentatge. Estem en una època de grans canvis i tots de forma molt ràpida. Costa adaptar-se a aquests temps i reflexionar alhora sobre què cal fer i cap on cal anar. De totes maneres és obvi que cal fer-ho. No podem afrontar nous temps amb esquemes passats però tampoc podem llençar tot el que tenim “caminat”. En l’actualitat ballem entre diversos models. Tots amb trets positius però alguns amb més trets negatius que d’altres, segons el nostre punt de vista.
El món que troba el nen d’ara és un món ple d’estímuls, ple d’informacions, ple de recursos... , on hem de decidir constantment cap on volem anar si no volem deixar que altres persones o el mateix entorn impersonal, actiu, frenètic ens porti, sense la nostra intervenció voluntària. És un món ple de camins oberts però que cal decisió per trobar el propi.
En aquesta classe de món tot va molt ràpid, i no podem seguir-ho tot tots. És un món que requereix reflexió, seguretat, decisió i procediments ràpids d’adaptació a noves situacions. És un món en el que cal saber una mica de tot per aprofundir més en el que ens interessa, ens emociona, ens agrada o necessitem.
En aquesta classe de món, tots tenim accés fàcil a informacions completes, diverses, actualitzades... i ja no és vàlid que l’ensenyament es basi en fer acumular aquestes informacions a les memòries dels nens i les nenes. Aquesta era potser la tasca adequada a altres temps on només uns pocs sabien o tenien accés al saber i ens havien de transmetre el seu coneixement, bé directament fent-nos d’ensenyants, bé indirectament donant-nos llibres de text on hi havia tot el que calia aprendre a cada edat i en cada moment.
En aquest món canviant, obert, divers, complex creiem que hem de formar als infants en la reflexió, la investigació, l’autoaprenentatge, la pràctica de treball en equip i la interdisciplinarietat com a base de la comprensió d’una realitat complexa. Hem d’ajudar-los a formular-se preguntes, a buscar respostes coherents, a processar-les i saber-les comunicar i transmetre de forma adequada.
La nostra proposta.
Investigar de forma natural i espontània és propi de l’ésser humà, així aprenem conceptes, fets, procediments, actituds, valors... que ens són fonamentals per viure i adaptar-nos a l’entorn que ens ha tocat.
Els nens i les nenes des de l’inici de la seva vida investiguen.En algunes coses necessiten el control, el suport, l’ajut i l’orientació de l’adult, en altres s’espavilen sols i és bo que se’ls permeti fer-ho.
L’adult (pares, avis, mestres...), atenent al seu instint de protecció pel que considera feble, de vegades intervé massa en aquest procés investigador del nen i no només el fa sentir força inútil davant les situacions que se li presenten sinó que a més, i poc a poc va estroncant aquest instint. L’infant, poc a poc, espera que en alguns temes, sobretot els que pertanyen a l’àmbit escolar, sigui l’adult qui li ensenyi el que cal saber. Poc a poc, es veu incapaç d’aprendre per ell sol, sovint perd la seguretat de saber-ho fer i no aprecia les seves capacitats innates per l’autoaprenentatge
Aquest és just el camí contrari que hauria de seguir l’escola dels nostres temps. La nostra proposta es defineix rotundament per la defensa i potenciació d’aquest esperit investigador que tenen tots els nens i nenes en major o menor grau. La mestra, el mestre, ha d’acompanyar, servir de guia, de suport, d’orientador d’aquest procés.

Comunitats d’aprenentatge

Comunitats d’Aprenentatge és un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de l’escola inclusiva, per donar resposta de forma igualitària als reptes i necessitats que es plantegen en l’educació del segle XXI. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en l’aprenentatge dialògic i la participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l’èxit educatiu de tot l’alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius. La transformació fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant.

les teories i actuacions que la comunitat científica internacional ha demostrat que són les més efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esforç comú de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educació i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superació de la visió de la igualtat com homogeneïtzadora, així com de la diversitat que no té en compte la igualtat. Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social, disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generació de l’aprenentatge dialògic s’han de donar els següents principis:

1) Diàleg igualitari

2) La intel.ligència cultural

3) L’aprenentatge dialògic

4) La dimensió instrumental

5) Potenciar el diàleg igualitari entre tots els agents educatius com a valor de millora educativa.

6) La solidaritat

7) La igualtat de diferències

Objectius
Les Comunitats d’Aprenentatge tenen com a missió l’èxit educatiu i la convivència i això comporta aconseguir els següents objectius:

-    Aconseguir l’èxit de resultats per a tothom, millorant l’aprenentatge de tot l’alumnat, amb atenció especial per als qui per raons de desigualtat tenen nivells molt elevats de fracàs i abandonament escolar.

-    Millorar la convivència a través de la prevenció dialògica dels conflictes.

-    Garantir la participació, corresponsabilització i implicació de tota la comunitat com a base de transformació social, educativa i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn mitjançant el diàleg igualitari i una educació participativa de la comunitat.

-    Impulsar l’excel.lència i equitat, amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats, entesa com el donar més al qui més ho necessita a fi de no excloure ningú.

-    Potenciar el diàleg igualitari entre tots els agents educatius com a valor de millora educativa.

-    Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori, i participi en la promoció del treball i l’aprenentatge en xarxa.



Projecte Educatiu Institucional (PEC)


El Projecte Educatiu de Centre (PEC) defineix les finalitats de la Comunitat Educativa quant al tipus de persona que volem formar (valors, principis d'identitat, pautes de conducta, etc.). S'hi recullen els plantejaments educatius de caràcter general: els principis d'identitat, els objectius institucionals i l'organigrama general.

Projecte Educatiu Institucional  o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa.

Perquè sigui consistent ha d'incloure:

1 Anàlisi de context: On som?  2 Trets d'identitat : Qui som?
3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5 Funcionament efectiu: Com en va?


L'educació a casa

L'educació a casa és una opció educativa acceptada i normalitzada a Europa, excepte a Alemanya, on mai s'ha arribat a eliminar una llei del nazisme que el va prohibir, i que a més és molt comú als Estats Units, on els estudiants homeschoolers són molt apreciats per les universitats per la seva formació crítica i la seva responsabilitat.
A Catalunya ja hi ha un avanç en el reconeixement del homeschooling encara que no ha estat desenvolupat el marc legal completament.
A Espanya pot haver uns 4.000 nens que estudien a casa seva, amb diferents models i per diferents raons, i l'associació que més famílies suma és l'Associació per a la Lliure Educació, que demana des de fa anys el reconeixement de l'educació a casa i la possibilitat que aquests nens es puguin presentar a exàmens lliures als 16 anys sense patir discriminació.

Associació per la Lliure Educació

Agrupa a famílies i individus que consideren que l'educació en la llar és una opció responsable i adequada per als nens.
Busca aconseguir, a Espanya, la mateixa legalitat de la qual gaudeix l'Educació a la Llar en altres països de la Unió Europea i d'Amèrica (Regne Unit, França, EUA, Canadà ...). Aquesta proposta causa sorpresa, ja que està molt estesa la idea que el millor és l'educació en un ambient diferent al familiar i envoltat d'iguals.
Perquè vivim un moment de profund canvi sociològic on l'entorn ha perdut el seu paper de transmissor de valors i l'escola es veu sobrepassada per la necessitat d'oferir una educació de qualitat, pensem que si l'escola és un àmbit que no pot oferir totes les garanties, no hi ha raó per descartar altres possibilitats educatives. Creiem en una educació que permeti adquirir competències per a ser ciutadans responsables en un món canviant, capaços de gestionar els conflictes personals, entendre la gran quantitat de dades i informacions que són característiques del nostre temps, però no creiem possible que aquest objectiu s'aconsegueixi per totes les persones. L'Educació a la Llar és una alternativa vàlida en una societat madura, plural i autènticament democràtica.

La Xell és la Xarxa d’Educació Lliure 

Associació de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància. Creiem
que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat
cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves
famílies i els nostres propis.
La Xell té dos grans objectius
•    Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
•    Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.

La idea d’educar a casa realment sobta molt al principi, ja que potser no s’ho planteja molta gent. Personalment havia pensat en la millora del sistema educatiu però no en educar a casa.
Les comunitats d’aprenentatge pretenen transformar l’entorn social i cultural dels centres educatius per arribar a una societat on tothom te la oportunitat de estar informat, on l’educació participa a  la comunitat.
L’escola a casa trenca el sistema convencional i no pretén millorar l’escola, sinó que esta en contra de l’escola. Penso que no es tan fàcil portar a terme aquesta educació perquè es necessita d’una bona situació econòmica que permeti que un dels pares no treballi per poder dedicar-se als fills.
Pot tenir l’avantatge de que els nens aprofiten més el temps perquè tenen una atenció individualitzada, i no es perd temps ni de transports, ni entre classe, ect. Peró també crec que no crea l’habit de la responsabilitat d’assistir a un centre, on s’ha de ser puntual, potser s’ha d’anar amb uniforme o bata, s’ha d’aprendre a treballar amb diferents tipus de persones... Crec que tot això es sembla molt a la vida laboral que tots hem de tenir en un futur després de la nostra formació. Que passaria si aquest nens després no volen sortir de casa per treballar i volen treballar a casa?, quines oportunitats laborals tindran? En conclusió, crec que el futur d’aquest tipus d’educació a Catalunya es incert, que encara pot variar, potser no es millor ni pitjor, pot ser una alternativa per fugir de l’escola en comptes d’intentar transformar-la cooperant entre tots els ciutadans.



*Tota la informació d’aquesta entrada prové dels apunts presos a classe de Teories i practiques contemporànies en educació, del bloc  paidogogia.blogspot.com, complementat amb vikipedia.com i la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.

lunes, 16 de enero de 2012

Tema 12: Pedagogia com a sistema

Educació ComunicActiva

En l’educació trobem aquest 3 àmbits, uns han de decidir el mínim i s’ha de pensar, recerca noves maneres d’ensenyar adequades al món actual, podem adaptar Declory, Montesori… però sempre adaptat a l’actualitat.


En l’educació tenim uns que parlen d’innovació, uns altres decideixen l’educació (direcció, oposicions, administracions) altres que pensen l’educació (mestres), i hem d’aconseguir lligar aquetes 3 punts:

ACCIÓ (directa amb alumnes) Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes
DECISIÓ (Administració) Ordenació educativa, regulació administrativa.
PENSAMENT (Recerca) Innovacions educatives, canvis necessaris

-Els Mestres han d’adaptar l’ensenyament a l’actualitat, amb les noves tecnologies, poden guiar-se amb els pensaments de diversos pedagogs  però adaptat sempre a l’actualitat. Un exemple d’acció seria la revista escolar que hauria de ser un treball de classe, portar-la a terme cada 2 mesos i avaluable.


Renovació pedagògica ajustar l’acció dels alumnes


-Innovacions educatives, diferent a renovació pedagògica. Coneixent els alumnes que de classe, hem de canviar la manera de treballar, per adaptar-nos a ells, això ho va fer Freinet, l’escola activa…Les innovacions venen de fora de l’escola, per exemple l’educació de la salut s’ha incorporat per necessitat, l’informàtica ve de fora però s’ha d’incorporar. Pot fallar el sistema pedagògic si no s’utilitzen adequadament  els recursos de renovació, per exemple, si s’acaba fent el mateix amb ordinador que sense no ho fem bé.


-Montesori defensava que l’educador ha de seguir a l’infant, esperar el moment llindar.
- Decroly, no és tan natural com Montesori, es més social, organitza la finalitat d’aprenentatge, esta més organitzat el mètode Decrloly que el Montesori.

Model explicatiu de l’aprenentage com a mediació cultural  



 

L’escola és com una fabrica hi ha unes entrades i unes sortides, és un sistema pedagògic.  Ha d’estar ben compensat, s’hi ha una fuga s’encalla tot.
El nucli: la felicitat és cou dintre l’aula on hi professors i alumnes, això és el més important, el currículum hi és però el que compta és el que és dona i el que rep.
El professor ha de conèixer als alumnes, s’ha de processar aquesta informació coneixent a l’alumne y adaptar el comportament amb les necessitats dels alumnes.
El sistemes de selecció abans funcionaven a través de les notes dels exàmens, si no aproves vas fora. Per aquest motiu el comportament del professor és molt important, connectar amb els alumnes a través de successions de coses que ells coneixen per portar-los al coneixement. El professor ha de provocar un canvi d’interessos.
Els alumnes el processen i canvien el seu comportament
Avui el sistema pedagògic obert, els professors i Mestres hem d’estar atents a les coses que podem introduir al sistema, aquesta es la manera.


Per viure cadascú ha de trobar la seva cultura personal, pots connectar amb el que vols, aficions,etc. Això és el que hem d’aconseguir de cadascú dels nostres futurs alumnes. 


L’educació emocional:  


Reforça les habilitats de socialització entre l’alumnat  i l’intel•ligència emocional de els professors, aquesta disciplina millora la convivència a les aules i prevé el fracàs escolar, el bullyng, la homofòbia...
L’educació emocional té molta importància en els nens, aquesta han d’aprendre a distingir i expressar les seves emocions, això els permetrà relacionar-se i adaptar-se a la societat.
Els motors son el mestre i els alumnes.
La família es necessària, però a l’escola tot depèn d’alumnes professors i de poder connectar amb ells.
El mestre es una unitat psicofísica sociocultural, igual que l’alumne, i ha de ser un adult que actua amb control de pensament.
L’alumne es una unitat psicofísica sociocultural, menor esta en construcció i hem de garantir que aprengui i tenir en compte que tindrà moments més actius que altres…
 “la voluntat d’aprendre és de tipus emocional”   Wallon

Practica reflexiva

 
Es tracta d’un procés d’aprenentatge, de continuïtat en la formació dels educadors per arribar a determinar el mètode més adient per als seus estudiants.
Els docents no treballem junts sinó en equip, podem resoldre junts els problemes, etc. Rebem suport dels companys…
El model de l’escola actuava en la societat de masses telecomunicada
Freinet en pedagogia va dissenyar el programari pedagògic.
Avui hem d’incorporar els continguts de la societat de masses moderna.
Hem de tenir compte amb les modes, el consumisme, etc, s’ha de defensar treballar amb la raó, començar per l’experiència, 


Corresponsabilitat educativa

 
“Fa falta tota la ciutat per educar” Plató
-La llei d’educació de Catalunya de 2009 estableix la carta de compromís educatiu
L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.

Família escola i molt més:

 
Les famílies han de sentir-se part de la comunitat educativa representats pel consell escolar del centre.  La família és una referència en d’orientació  per situar socialment als infants. Amb els continus canvis socioculturals ens trobem moltes varietats diferents de famílies.

L'adequat desenvolupament de la competència social durant la infància i l'adolescència és un factor crític que té gran influència sobre molts aspectes de la nostra vida.

D'aquesta competència en depenen les bones o males relacions
amb els iguals, l'èxit o el fracàs acadèmic, l'adaptació ocupacional,
una bona o mala salut mental...

També les ciutats son molt important i te una gran responsabilitat educativa. Per exemple les ciutats educatives que és porten a terme amb el suport del PEC i el PEE.
-    Són  xarxes de municipis que fan un treball conjunt per a la millora de la qualitat de vida a partir de la implicació activa en l’ús i transformació de la ciutat.


Agents d’educació i treball en xarxa



El treball en xarxa requereix canvis culturals entre els professionals i les organitzacions que hi participen. Estructurat com una resposta a la necessitat de superar les deficiències que el sistema educatiu té davant les necessitats formatives dels ciutadans i les ciutadanes en la societat actual.

Es basen  en un concepte d’educació  obert  i compartit que considera que l’educació no és exclusiva d’un lloc ni d’un temps determinat, ans al contrari, en la societat del coneixement hi ha molts temps i espais d’aprenentatge, i aquest s’estén al llarg de tota la vida, no ha d’estar circumscrit a la formació bàsica i reglada.
El treball en xarxa respon a una necessitat que comparteixen els agents d’un territori, la d’incidir en la millora de l’educació en el seu àmbit d’actuació. L’objectiu primordial de les xarxes és avançar cap a l’equitat del sistema, és a dir, millorar els resultats de tothom, independentment de la situació d’origen, social, econòmica o cultural. 


Moviments de Renovació Pedagògica


La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya agrupa associacions de professorat del nostre país que tenen per objectiu impulsar la innovació i la millora educativa.
Formen part de la Comunitat Educativa i treballen per enfortir els vincles entre tots els sectors, nivells educatius i les seves entitats representatives.
La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya coordina i representa moviments i àmbits que volen estrènyer lligams entre els professionals de l’educació, entre els centres educatius i amb l’entorn, projectant activitats de reflexió, d’elaboració de propostes, de formació i d’intercanvi d’experiències.
Cada moviment actua autònomament en el seu àmbit territorial organitzant Escoles d’Estiu, jornades pedagògiques, debats, grups de treball, intercanvis, etc. i implicant-se en els projectes educatius municipals o comarcals, per tal de fer progressar el caràcter educador de les ciutats i dels pobles.


Xarxa d'Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC)


La XESC està formada per les xarxes locals que promouen programes d’educació per a la sostenibilitat adreçats als centres educatius de Catalunya i la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat. Per tant, la XESC queda definida com una xarxa de xarxes d’escoles que desenvolupen programes d’educació per a la sostenibilitat. En total, la conformen 860 centres de tot Catalunya.

Aquesta Xarxa, i també la Xarxa d’Escoles Verdes de la Generalitat, compten amb el finançament de 400.000 d’euros de la Fundació “La Caixa” durant aquest exercici, dins del programa de Ciència, Recerca i Medi Ambient de l’entitat, a més dels 300.000 euros anuals que hi destina el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Totes aquestes iniciatives, la xarxa d’escoles per a la sostenibilitat, els moviments de renovació pedagògica, les ciutats educadores etc, pretenen reformar el sistema per adaptar-se a les necessitats que tenen els alumnes avui dia actualment tenint en compte els grans canvis que a patit la societat en aquests últims anys. El nostre sistema educatiu no acaba de funcionar degut a que hi ha un gran fracàs escolar, tots els canvis que es puguin fer al sistema tenen l’objectiu de millorar la integració i l’èxit de tots els alumnes.
Al món hi ha altres sistemes educatius que garanteixen l’èxit a tots els alumnes, és el cas de Corea del Sud, amb un 80% de la població que accedeix a la universitat, una societat molt estricta i competitiva que no accepta el fracàs, però no garanteix qualitat educativa als alumnes, ni te en compte les emocions, ni les relacions humanes. Tot aixo dona com a resultat diverses malalties psicològiques causades per l’estrés.
Per tant, crec que els resultats no són tan importants,  l’important es crear un ambient educador no només escolar, també familiar, social, etc, on no només els nens i nenes aprenguin, sinó que aprèn tothom de tothom al llarg de la vida.


Per veure el reportatge del sistema educatiu Sur Coreà clica aquí. 



*Tota la informació d’aquesta entrada prové dels apunts presos a classe de Teories i practiques contemporànies en educació, del bloc  paidogogia.blogspot.com, complementat amb vikipedia.com i la pàgina web de la Generalitat de Catalunya. 
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/PDIA/2011/12/15/pdiac-pacte-per-a-la-infancia-i-ladolescencia-de-catalunya/
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=33247&idioma=0