domingo, 6 de noviembre de 2011

Comparación de autores y escuelas

Aut./ Met./ Escuelas
Concepto de hombre
Metodología
Educación
Escuela
Concepto de educador
Otras aportaciones
Juan Amós Comenio
Ser hecho de cuerpo y alma, en capacidad de dominar el mundo.
Comprender, retener y aplicar.
Actividad humana que tiene como fin el lograr la erudición, la virtud y la piedad.
Es un taller de humanidades en el cual se enseña al hombre a ser hombre
Debe ser virtuoso y un facilitador que provoca el deseo de aprender al alumno.
Hablar la misma lengua iniciando por la materna, y se debe de enseñar una sola cosa a la vez.
Juan Jacobo Rousseau
El hombre es bueno por naturaleza por ser de origen divino.
Los niños deben educarse de forma natural, la libertad sólo puede limitarse por las leyes de la naturaleza.
Dice que la educación es la forma de dominar al otro.

Debe ser un guía orientador de los intereses del educando sin que éste se de cuenta. Célibe y sin paga.
Escribió su libro del "Emilio", división de 4 periodos en el desarrollo del hombre, promueve la enseñanza de oficios útiles.
Juan Enrique Pestalozzi
El hombre es un ser formado de cuerpo y alma.
El ABC de la intuición por medio de figuras y formas para desarrollar el lenguaje, las formas y los números.
Consiste en desarrollar las fuerzas naturales y las capacidades del hombre en forma multifacética y armónica.

Lo que debe desarrollar y enseñar es a observar y hablar y posteriormente la enseñanza de formas, números y lenguajes.
Habla de que la enseñanza elemental debe contener educación física, laboral, moral, estética e intelectual.
Ovide Decroly
Ser formado de cuerpo y alma.







Los centros de interés que parten de las necesidades del hombre.
Parte de las necesidades e intereses del hombre y es el medio para que el hombre se logre.
Debe de dar al alumno los medio favorables para lograr su aprendizaje.
Persona que debe crear un medio eficaz para el aprendizaje adaptando a necesidades e intereses del niño.
El aprendizaje es individual, pero el social también tiene mucha importancia, de este se aprende la moral.

Federico Froebel
El hombre es un ser formado de cuerpo y alma.
Acción, juego y trabajo.
Es integral con el cultivo de una vida interior, tomando en cuenta la vida externa.
Se debe cultivar, las matemáticas, el lenguaje.
Debe ser un guía y un amigo fiel.
Toma en serio el juego, y afirma que la escuela debe ser la extensión del hogar.
Método Agazzi

Establece que primero se conoce lo concreto y luego lo abstracto "pensar-haciendo-experimentando".
Es integral, desarrollando lo físico, moral e intelectual.
Todo el ambiente debe ser adecuado y natural.
Debe utilizar un ambiente natural, para utilizar sus recursos.
Da importancia al juego no sólo como actividad recreativa sino también como trabajo.
Método del Plan Dalton

Individualista y la cultura es determinante.
Debe partir de la curiosidad innata del sujeto.
Pequeña comunidad donde hay trabajo individual y en equipo.

Hay que dar responsabilidades de acuerdo a la edad.
Método Montessori

Debe de tomarse en cuenta el lenguaje, el orden y amor al ambiente.
Debe preparar al niño para la vida.
Debe ser un ambiente preparado y debe acoger al niño, debe ser muy ordenado y limpio.
Es un guía Montessori, es solo un guía no de be interrumpir.
Su objetivo es ayudar a que el niño sea autónomo e independiente y que forme sólidas bases de personalidad.
Método High Scope

Su principal característica es la planeación y la segunda es el recuerdo. La tercera son las experiencias clave.
Es activo y se debe explorar activamente con todos los sentidos.

Debe adaptarse al alumno, y aceptarlo tal cual es.
El aprendizaje es activo, se buscan interacciones positivas niño-adulto.
Escuelas Winetka

El desarrollo debe ser individual y social, teniendo una utilidad vital.
Forma de adquirir conocimientos y habilidades que le sean necesarias en la vida.
Incluye dos programas: el de materias instrumentales, y humanidades y el programa que sirva para madurar los talentos individuales.

El bienestar social depende de la conciencia social individual.
 http://www.monografias.com/trabajos12/pedidact/pedidact.shtml

PRINCIPIS, APORTACIONS i REALITZACIONS en PEDAGOGIA de...




Dewey
Els principis educatius proposaven l'aprenentatge a través d'activitats de diferent índole més que per mitjà dels continguts curriculars establerts i s'oposaven als mètodes autoritaris. Dewey pensava que el ofert pel sistema educatiu de la seva època no proporcionava als ciutadans una preparació adequada per a la vida en una societat democràtica. Considerava a més, que l'educació no havia de ser merament una preparació per a la vida futura, sinó que havia de proporcionar i tenir ple sentit en el seu mateix desenvolupament i realització.
 Va criticar l'educació que emfatitzava tant la diversió relaxada dels estudiants, com el mantenir entretinguts sense més, així com l'orientació exclusiva cap al món professional.

L'educació és una necessitat de la vida, quan assegura la transmissió cultural, en les societats complexes s'ha especialitzat en la instrucció formal, i al mateix temps adverteix com un dels seus fins el de mantenir el contacte amb l'experiència directa, establint la continuïtat de la teoria amb la pràctica.
Dewey vol aconseguir l'equilibri entre educació indirecta i educació formal.

Jaquin xirau
Educar no és tan sols explicar o exposar (tot i que una i altra cosa poden ser importants). Educar és fer que l'home, des de la seva infantesa i adolescència, pugui fer sorgir de la seva consciència les seves idees pròpies. Educar és així fer que la persona s'auto-eduquin perquè, a més, l'educador també sigui educat. L'actitud del mestre ha de ser, així, amorosa, la qual cosa no implica que l'educació no sigui exigent. La disciplina no destrueix la vida, la canalitza.

Educar és obrir el camí perquè siguem amorosament lliures. I si educar és estimar, ho és en un sentit molt precís. Educar és fundar un ordre d'amor. Escriu Joaquín Xirau citant al seu admirat i admirable Ramon Llull: "L'amor ha estat creat per pensar."

Joaquín Xirau, que creia en la paraula parlada més que en la paraula escrita, va tenir deixebles a Barcelona, a Mèxic,, a París, a l'Havana. Tots ells coincideixen en veure-ho com el gran mestre fervorós que va voler ensenyar els camins per evitar l'egoisme, per evitar el nihilisme, per arribar a la "concòrdia"

Ovide Decroly 1932
Educació dels nens “anormals”, millor dit, amb deficiències. Es basa en l’activitat individual i Colectiva dels nens, trencat la rigidesa del programa escolar.
Lectura ideo visual, de paraules o frases i no de lletres o síl·labes.
Dona molta importància al ambient, al mobiliari, i a la necessitat d’un medi natural.
•  Continguts relacionats amb els interessos del nen.
• Projecte pedagògic basat en la globalització.
• Matèries integrades amb una mateixa finalitat.
• Motivar i estimular els ensenyaments que porten el nen a l'activitat personal.
• Programar basant-se en: observació, associació i expressió.
• Utilitzar mètodes inductius, actius i constructius.
• Activitats centrades en ocupacions manuals mitjançant jocs.
Ovide Decroly, des d'un enfocament globalitzador, introdueix els centres d'interès com a proposta pedagògica intentant donar resposta a les necessitats i interessos naturals dels alumnes. Són per Decroly, les idees  que mouen i motiven als alumnes, ja que es parteix de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i socials.
Els centres d'interès giren al voltant de quatre grans necessitats:

1. alimentar per conservar i desenvolupar la vida
2. protegir-se contra la intempèrie
3. defensar-se contra el perill
4. actuar i treballar solidàriament, de recrear-se i millorar ...

El nen, des de molt petit, relaciona aquests centres amb altres interessos:

a) els animals
b) les plantes
c) la naturalesa
d) les societats
e) les civilitzacions
f) les cultures

Aquesta pedagogia activa i l'interès part del simple per arribar al complex, del familiar i conegut per arribar al desconegut, del concret per arribar a l'abstracte ... Per això, cada centre d'interès es desenvolupa en tres fases:

1a L'Observació. A través de l'observació directa es descobreixen les qualitats sensorials dels objectes: es palpa, es pesa, s'ensuma ... És l'inici del mètode científic.

2a L'Associació. En aquest procés es relacionen els coneixements previs dels alumnes amb els adquirits en l'observació, potenciant l'ordenació, comparació, seriació, tipificació, abstracció, generalització ...

3a L'Expressió. L'expressió seria la culminació del procés, i en ella podem destacar:

    Expressió concreta (materialització de les seves observacions i creacions personals, es tradueix en dibuix lliure, treballs manuals ...)

    Expressió abstracta (materialització del pensament a través de símbols i codis convencionals, es plasma en text lliure, llenguatge matemàtic, musical ...)
                              

Un  exemple d’educació d’aquest tipus es pot veure a la pel.licula: Escritores de la libertad.
Afegeixo un enllaç amb fragments de la pel.licula. No he tingut ocasió de veure-la sencera per falta de temps, pero aquest fragment ens mostra clarament com en un aula, una mestra explica l’holocaust a través de les propies experiencies i els interesos dels alumnes, per fer-los arrivar a entrendre el que va significar en aquella època. 

Célestin Freinet
 "L'escola no ha de desinteressar-se de la formació moral i cívica dels nens i nenes, ja que aquesta formació no és només necessària, sinó imprescindible, ja que sense ella no pot haver-hi una formació autènticament humana".                                            Freinet 
Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix ​​la creació d'un ambient a l'aula en què hi hagi elements mediadors en la relació mestre-alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes-mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comú els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular. Així la organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aquest ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels nens en un marc de cooperació.

Va plasmar a l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seves teories i aplicacions venen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.


Estipula, com a base psicològica de la seva proposta educativa, la idea de "tempteig experimental", considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els nens, de l'expressió de les seves vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.


Una altra consideració que s'ha de contemplar és la funcionalitat del treball, crear institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una utilitat, una funció.




Les tècniques de Freinet constitueixen un ventall d'activitats que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l'entorn. Estan pensats sobre la base funcional de la comunicació.


- El text lliure: és el text realitzat pel nen/a a partir de les seves pròpies idees, sense tema i sense temps prefixat. Es desenvolupa seguint les fases següents: l'escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual, la lectura davant tot el grup, amb el que es treballa l'entonació, la modulació de la veu, el comentari de text de forma col · lectiva, i altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per a la revista escolar i la correspondència. "No als llibres de textos".


- La revista escolar: la qual s'origina amb les produccions infantils i es realitza a partir de la pròpia organització del treball.


- Els plans de treball: tenen sentit en una planificació col · lectiva amb l'alumnat, planificació que ve determinada per unes decisions de grup que, al seu torn, estan inserides en la planificació general del curs.

- Les conferències: pretenen propiciar, en el marc del grup-classe, les crítiques a la realitat per part de l'alumnat i el seu posterior estudi.
 - Biblioteca de treball: el material es classifica d'acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels nens-nenes, que accedeixen lliurement a ell, però també es responsabilitzen d'ordenar i controlar-lo.
- L'assemblea de classe: és l'espai i temps destinats a plantejar problemes i buscar mitjans per a la seva resolució, per planificar i possibilitar la realització de projectes. Educa la funció de planificació i de revisió del treball i de la vida del grup-classe.
- La correspondència escolar Aplicar les tècniques Freinet significa donar la paraula a l'alumne, partir d'ell, de les seves capacitats de comunicació i de cooperació.

http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lestin_Freinet
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9lestin_Freinet