miércoles, 2 de noviembre de 2011

T5

Teoria General de sistemes/ Ludwig von Bertalanffi (1901 - 1972)


En buscar d’una explicació científica sobre el fenomen de la vida, Bertalanffi va descobrir i formalitzar una cosa que ja havia intuït Aristòtil i Heràclit, i que Hegel va prendre com l'essència del seu Fenomenologia de l'Esperit: Tot té a veure amb tot.

Al voltant dels anys 50 a nord americà,  Ludwig von Bertalanffi buscava respondre a la pregunta sobre què és la vida?. No va poder donar resposta a aquesta pregunta crucial, però es va acostar a la seva resolució amb idees que van transformar radicalment la nostra visió del món: el tot és més que la suma de les parts, el tot determina la naturalesa de les parts, les parts no poden comprendre si es consideren aïllades del tot, les parts estan dinàmicament interrelacionades o són interdependents.
La Teoria General de Sistemes és un dels àmbits més apassionants de la ciència moderna, i també, un dels més incompresos.
Bertalanffi no va donar resposta a "què és la vida?" Però desentranyar el gran misteri de la vida de les organitzacions amb la seva Teoria General de Sistemes.

Cibernética educativa/ Ralph Tyler


Nova plataforma metodològica que orienta l'estudi i perfeccionament del procés educatiu, obrint importants perspectives per al desenvolupament de les Ciències de l'Educació.
Esdevé en suport fonamental per a la profunda revolució que s'acosta, i constitueix un dels principals èxits assolits en l'educació durant els últims temps.
Els sistemes educadors, objecte de la CE, representen una generalització cap a la naturalesa de l'educació.

El seu objecte d'estudi, els sistemes educadors, constitueix una generalització cap a la naturalesa dels sistemes educatius conformats per la humanitat.

La Cibernètica Educativa permet sistematitzar les experiències adquirides per l'home en els diversos escenaris en què transcorren els processos educatius humans. De manera que la Cibernètica Educativa constitueix una plataforma metodològica coherent, eficaç i harmònica que orienta l'estudi i perfeccionament del procés educatiu, allà on aquest es trobi, ja sigui a l'escola, a la família, al col · lectiu d'amics, en el centre de treball, a la congregació de fe, etc.

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990)

 

Psicòleg, filosof social i autor nord-americà.
Defensor del conductisme que considera el comportament com a una funció de les histories ambientals de reforç, pioner el psicologia experimental.


Instrucció Programada
Aplicació de la tecnologia no didàctica a la formulació de models teòrics d'aprenentatge. La publicació de BF Skinner en 1954, sobre l'aprenentatge de la Ciència i l'Art de l'Ensenyament, va canonitzar com a principis bàsics del comportament: la retroalimentació i el reforç.  Atès que l'element fonamental de la seva teoria sobre el condicionament operant és el reforç de les respostes emeses per l'alumne, aquest també es va incorporar en les implementacions de la instrucció programada. Per aquesta raó Skinner és considerat per molts com el progenitor contemporani del disseny instruccional, ja que la instrucció programada posa l'accent en la formulació d'objectius de comportament, dividint el contingut didàctic en petites unitats i gratificant les respostes correctes freqüentment.

Taxonomia d'objectius de l'educació

La Taxonomia d'objectius de l'educació o taxonomia de Bloom, és una classificació dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. La idea va sorgir amb la finalitat de facilitar la comunicació i intercanvi de materials entre examinadors. La taxonomia de Bloom és jeràrquica, és a dir, assumeix que l'aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors. Al mateix temps, mostra una visió global del procés educatiu, promovent una forma d'educació amb un horitzó holístic.

Hi ha tres dimensions en la taxonomia d'objectius de l'educació proposada per Benjamin Bloom:
• Dimensió afectiva
• Dimensió psicomotora
• Dimensió cognitiva

Tecnocràcia i educació.
(Skinner,  A. Poloniato. I J.Sarramona.)
La tecnocràcia desenvolupa les habilitats i destreses dels individus per a poder manipular els aparells tecnològics que es troben al seu voltant, d'una manera guiada en la qual se li presenten els pasos a seguir o d'una manera individual aprenent a través de l'assaig-error.
A l’Escola es pot estar en contacte directe amb la novetat de la tecnologia, per poder manipular i anar desenvolupant l'habilitat per controlar o emprar-la en la vida quotidiana. Es desenvolupa de manera individual i amb el pas del temps és capaç d'esdevenir un investigador
autònom, desenvolupant les seves habilitats per a manipular els aparells tecnològics a través de l'assaig error per tal de satisfer les seves necessitats.
El mestres es l’encarregar de presentar de manera lògica i organitzada els continguts, emprant els jocs didàctics i simulacions. Basant-se en llibres, aparells d’ ensenyament, ordinadors, TV etc. Que a través d'elles es creï una interacció preguntes resposta perquè cada alumne desenvolupi un aprenentatge individualitzat; aquest aprenentatge ha de reforçar-se a través de retroalimentacions que el mestre ha de provocar perquè l'alumne sigui el que es qüestioni sobre els resultats de les seves accions.


 La formació tecnològica dels mestres
El professor davant del canvi tecnologic en l’educació.
L’escola ha de respondre als reptes de la tecnologia per adaptar-se a les necessitats que les noves generacions plantegen.
Els mestres necessiten  una formació tecnològica per tan de millorar la interpretació i concepció tecnològica de l'ensenyament del protagonisme reflexiu del professor com a generador de currículum i estils d'ensenyament.
Per assolir una concepció tecnològica recolzada en una fonamentació científica del procés ensenyament-aprenentatge i en l'actualització artístic-reflexiva a l'aula.
I ajudar el professorat a gestionar i organitzar adequadament els mitjans que han d'utilitzar a l'aula i al centre.

Crec que a tant a les escoles, com als instituts o altres centres formatius, la tecnologia va guanyat terreny cada cop més, això fa necessari que els docents coneguin les novetats tecnològiques i siguin capaços d’utilitzar-la, adaptar-se i tenint una actitud oberta davant aquests tipus de canvis que segurament aniran augmentant progressivament.

No podem saber realment si els resultats en un futur serà positius o negatius, si les noves tecnologies ajudaran a disminuir el fracàs escolar, o pel contrari facilitarà la distracció dels alumnes, empitjorant els seus resultats.

Jo personalment, crec que la tecnologia en l’educació pot ser una gran ajuda tant per mestres com per alumnes, si es fa servir de manera adequada, saben diferenciar l’us de la tecnologia en el lleure i en el deure.


No hay comentarios:

Publicar un comentario