Europa als anys 1930
Va iniciar-se la Gran depressió amb la major recessió econòmica mundial de la historia moderna.
L'impacte va ser tan profund que va arribar a canviar la situació econòmica mundial, que descansava en la confiança il·limitada en el capitalisme liberal.
La crisi provocà grans taxes de desocupació creant així una població que vivia en una pobresa molt dura.
Amb la desaparició de la crisi, a Alemanya desapareix la el finançament exterior, a principis de la dècada de 1930, i l'augment de les dificultats econòmiques, van propiciar l'aparició del nacional-socialisme i a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
En la mateixa dècada, comença la Guerra Civil a España, al 1936, i la segona Guerra mundial 3 anys més tard.
Va ser una dècada dominada per la pobresa, la manca de recursos, la por, la mort a causa de les guerres i crisis que es van originar.
Aquesta època fa sorgir autors, psicòlegs i pedagogs descrits a continuació.
Pedagog i psicòleg suís. La seva obra converteix Ginebra en el centre de la pedagogia moderna europea.
El seu objectiu era el de aconseguir una escola activa, en la que l’interés dels nens fos lo primordial, animant als professors a que observessin als alumnes i a partir d’aqui construir les classes. Amb el concepte d’educació funcional.
Va crear amb Bovet i Ferrière l’Institut J.J. Rousseau" ( Escola de Psicologia en la Universitat de Ginebra).
Insisteix en la necessitat de l’estudi del nen per a la seva educació, ja que té característiques psíquiques pròpies diferents a les de l’adult.
Les seves obres més importants van ser:
- L’association des idées (1903)
- Psychologie de l’enfant et pédagogie expérimentale (1909)
- L’éducation fonctionnelle (1931)
- La genèse de l’hypothèse (1933)
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/claparede.htmHenri Wallon (1879 - 1963)
Psicòleg i pedagog francès.Va descriure el desenvolupament mental dels infants com una successió d’estadis d’aspectes cognitius, biològics, afectius i socials.
Per descriure el desenvolupament intel·lectual del nen, es va basar en el materialisme dialèctic i en les pròpies observacions clíniques, rebutjant a les aportacions de Sigmund Freud.
Quadre que descriu cada estadi de desenvolupament segons Wallon.
Estadi | Edat | Funció dominant | Orientació |
De impulsivitat motriu i emocional | 0-1 anys | La emoció permet construir una simbiosis afectiva amb l’entorn. | Cap a dins: dirigida a la construcció de l’individu. |
Sensorio-motriu i projectiu | 2-3 anys. | L'activitat sensoriomotriu presenta dos objectius bàsics. El primer és la manipulació d'objectes i el segon la imitació | .Cap a l'exterior: orientada a les relacions amb els altres i els objectes |
Del personalisme | 3-6 a. | Presa de consciència i afirmació de la personalitat en la construcció del jo. | Cap a dins: necessitat d'afirmació. subperíodes: - (Entre 2 i 3) oposicionisme, intent d'afirmació, insistència en la propietat dels objectes. - (3-4) Edat de la gràcia en les habilitats expressives i motòriques. Recerca de l'acceptació i admiració dels altres. Període narcisista. - (Poc abans dels 5a.). Representació de rols. Imitació. |
Del pensament categorial | 6/7 - 11/12 a. | La conquista i el coneixement del món exterior | Cap a l'exterior: especial interès pels objectes. subperíodes: - (6-9 ª) Pensament sincrètic: global i imprecís, barreja allò objectiu amb el subjectiu. Ex: un nen de 7 anys associa el sol amb la platja i el joc en una unitat associativa. - (A partir de 9 ª) Pensament categorial. Comença a agrupar categories pel seu ús, característiques o altres atributs. |
De la pubertat y la adolescència | 12 a. | Contradicció entre el conegut i el que es desitja conèixer. Conflictes i ambivalències afectives. Desequilibris. | Cap a l'interior: dirigida a l'afirmació del jo |
“Prieto, J.L. La Teoria de Wallon. 2004 ”
Lev Semiaovitx Vigotski (1896)
Professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.
Precursor de la neuropsicologia soviètica.
La seva idea era que el desenvolupament dels humans només pot ser explicada en termes d’interacció social. El desenvolupament consisteix en la interiorització d’instruments culturals, com el llenguatge.
La seva obra més important és: “Pensament i llenguatges”
Concepte de Zona de desenvolupament pròxim, el qual s’engloba dins de la seva teoria sobre l’aprenentatge com a un camí cap al desenvolupament.
Jean Piaget (1896)
Biòleg, filosof, i psicòleg
Institut Jean-Jacques Rousseau
Teoria de que el proces cognitiu o pensament dels nens joves es inherentment diferent a la dels adults.
Teories de la intel·ligència sensoriomotriu que descriu el desenvolupament d’una intel·ligència pràctica. Principis de la lògica.
Teoria constructivista de l’aprenentatge.
Processos d’assimilació i acomodació:
Eduard Spranger (1914-1918)
Filosof, psiocoleg i pedagog alemany.
Defensava una educació liberal i integral, una pedagogia humanística, establint una relació escola-cultura, que considerava clau en l’ensenyament de les disciplines humanístiques. Respecte als valors humans.
Va desenvolupar la teoria de la personalitat.
Paul Natorp
Filosof i pedagog alemany representant de l’escola de Marburg. Entén la pedagogia únicament como social.
Va inspirar la Constitució de Weimar, va influir en l’escola unificada i l’escola del treball.
Els objectius de l’educació son valors com la veritat i bellesa, bondat i justícia, salut i unitat..
Distingeix 3 graus en la consciencia humana:impuls o tendències orgàniques, voluntat en el sentit estricte i voluntat racional.
Una idea predominant de l’educació és el progres, on es distingeixen les notes de especificació, homogeneïtat i transit continu de la cultura.
Va relegar la religió al domini de lo subjectiu.
Rudolf Steiner (1861-1925)
Filosof, artista i escriptor austríac.Fundador de la antroposofia, educació Waldorf, agricultura biodinàmica, medicina antroposófica i la nova forma artística de la eurítmia.
Va proposar una forma del individualisme ètic, al que va afegir un component més explícitament espiritual. Va derivar la seva epistemologia de la visió del món de Johan Wolfgang Goethe, segons la qual “el pensament es un òrgan de percepció al igual que l’ull i l’oida. L’ull capta els colors i l’oida els sons, el pensament capta les idees.”
Pedagogía Waldorf (1861-1925)
Filosof i educador.
L’esser humà és una individualitat d’espiritu, anima i cos, les seves capacitats es despleguen en 3 etapes cap a la maduresa de l’adult: primera infància, segona infància i adolescència.
Va fundar l’escola lliure Waldorf. Educació innovadora i evolucionada.
Georg Kerschensteiner (1854-1932)
Pedagog alemany.
Preocupació per la formació de ciutadans útils a la societat.
Fundador de l’escola del Treball, els seu projecte proposa el aprenentatge a través de l’experiència que s’aconsegueix en una tasca especifica professional.
Proposa una educació espiritual i amb sentit. Entén a l’individu, com a ser que organitza i elabora els seus propis esquemes mentals del que considera bens culturals i valors. Mostra aquests esquemes com una cosa que ha de ser experimentat més que conegut.
Interès per l’educació cívica.
Anton S. Makarenko (1888-1939)
Pedagog i escriptor rus, fundador de les cases cooperatives per a orfes de la guerra civil, com la Colonia Gorki.
Una de les obres més importants va ser “El Poema pedagògic” que es una historia de la colònia Gorki
Ensenyava a pensar i raonar. Per ser un bon Mestres s’ha de comprendre les peculiaritats de la vida de cada estudiant, tenir en compte els seus trets personals per a influir en ells.
Célestin Freinet (1896-1966)
Pedagog francès.Va introduir la impremta a l’escola i va iniciar el moviment de L’Escola Nova.
Idea de escola lliure experimental, amb la cooperativa d’ensenyament Laic que es va transformar el “Institut de l’escola Moderna” con a centre de fabricació o difusió de material pedagògic.
Va plasmar a l’escola els principis d’una educació pel treball i d’una pedagogia moderna i popular. Les seves teories i aplicacions venen de l’Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.
Idea del tempteig experimental: aprenentatge a partir de les pròpies experiències, manipulació de la realitat, la expressió de les seves vivències, la organització d’un context en el que els alumnes poden formular i expressar les seves experiències.
Funcionalitat del treball, principi de cooperació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario