LECat 2009

Una llei nova

La Llei d'educació de Catalunya (LEC) és una llei integral que abasta tot el sistema educatiu no universitari i deroga les lleis vigents fins ara, excepte, per la seva especificitat, la Llei de formació de persones adultes de 1991, que la complementa.

Amb la Llei s'exerceixen plenament les competències estatutàries.

La Llei estableix els valors i els principis següents:

Autonomia dels centres educatius, avaluació i coresponsabilització de les administracions

• Crea el Servei d'Educació de Catalunya per garantir a totes les persones el dret a una educació de qualitat i que s'hi pugui accedir en condicions d'igualtat. En la prestació del Servei d'Educació de Catalunya, els centres públics i els centres privats concertats tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions.
• Estableix la carta de compromís educatiu com a mecanisme impulsor de la implicació de cada família en l'educació escolar dels seus fills o les seves filles.
• Destaca la importància de la coresponsabilització de les administracions locals en l'educació i estableix les vies (convenis i consorcis) per fer-la efectiva de manera voluntària.
• Estableix l'autonomia dels centres, en delimita clarament els marges en els centres públics i associa l'exercici de l'autonomia a una direcció escolar enfortida que lidera la comunitat escolar, a l'avaluació i al retiment de comptes.
• Estableix una carrera professional específica dins la funció pública docent a Catalunya i remet a la via reglamentària per concretar-la en un estatut de la professió docent que en determini el codi deontològic.
• Aposta per la millora de l'èxit escolar mitjançant l'aprofundiment en l'autonomia dels centres per decidir sobre el projecte educatiu del centre, una major implicació familiar en l'educació escolar de l'alumnat i l'assignació dels recursos públics suficients perquè la continuïtat dels i les joves en els estudis postobligatoris no es vegi dificultada per raons econòmiques.
• Estableix amb rang de llei mecanismes comuns a tots els centres públics i privats sostinguts amb fons públics per assolir l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Dóna confiança als centres educatius mitjançant l'autonomia dels centres, l'enfortiment competencial de les seves direccions i els mecanismes d'avaluació que li són associats. Aquest enfocament exigeix a l'Administració que el desplegament de la Llei no redueixi els marges d'autonomia dels centres ni l'exercici efectiu de les competències de les seves direccions, entre les quals hi ha, en els centres públics, les que obren la possibilitat d'incidència en la configuració dels equips docents.
• Consagra la condició d'administració educativa dels ajuntaments en l'exercici de les competències en matèria educativa que els atorga l'Estatut i en l'exercici de les que afegeix, de manera preceptiva o opcional, la Llei.
• Estableix la suficiència del sosteniment amb recursos públics de l'escolarització en centres privats concertats i arbitra sistemes de contracte programa per atendre també mitjançant concert les especificitats dels centres que, per les condicions i les necessitats educatives del seu entorn, requereixen recursos addicionals.